Un dany col·lateral que, certament, preocupa. La riuada que ha arrasat l’Horta Sud, al País Valencià, a més de segar vides humanes –214, segons l’últim balanç oficial–, de devastar habitatges i negocis, obre un altre front que neguiteja les autoritats i els veïns. La pudor és el senyal més indicatiu, gairebé una setmana després del gran diluvi. I, la conseqüència, les brigades de fumigació, control de plagues i desembossaments que es veuen al llarg del barri de la Torre de València, Benetússer o Alfafar, on a mesura que t’endinses fa més pudor de restes orgàniques o brossa, olis de cotxe i benzina barrejada amb la incòmoda olor de l’aigua reclosa.
“Tenim, sobretot, el risc dels mosquits”, comenta a El Món en Carlos, un dels caps d’unitat de Control de Plagues de l’Ajuntament, després de donar instruccions precises als membres de la brigada a l’avinguda Real de Madrid del barri valencià. “Amb la quantitat d’aiguamoll que hi ha, i que hi haurà durant dies, i que no fa fred, la situació és ideal per als mosquits. I poden propagar de tot”, admet. En la mateixa línia, alerta dels animals domèstics morts que poden podrir l’aigua entollada, generar microorganismes i propagar alguns tipus d’infecció epidemiològica, però de risc “baix”, que comporti quadres de gastroenteritis, borradures o infeccions cutànies. En tot cas, des de la Conselleria de Salut i des del Centre de Control i Prevenció de Malalties de l’Estat han emès decrets informatius recordant que la majoria de patògens greus per infecció d’aigües d’inundacions, com ara el còlera o el tifus, estan proscrits del quadre de riscos habituals.
Mosquits i altres plagues que poden aparèixer
La situació fa que es recomani als voluntaris que facin servir guants, mascaretes i ulleres. Evitar el contacte de la pell amb el fang, una tasca gegantina en uns carrers que semblen pistes de patinatge dibuixades per roderes de grans camions, grues o vehicles tot terreny. La guerra contra els mosquits és ara la prioritat. Però altres plagues, com les rates, els ratolins o les paneroles també poden emergir amb força si continuen les temperatures actuals, altes per a l’època, i el menjar fresc de les botigues es va descomponent fins que no es puguin retirar tots els obstacles que entrebanquen les feines de rescat i neteja. “La quantitat de fang que hi ha tapona les clavegueres i no permet eixugar els tolls. Per tant, queda aigua barrejada amb estris, productes químics o menjar”, afegeix en Vicente, un voluntari sanitari que intenta donar instruccions de comportament preventiu als veïns.
“Ara només faltaria que agafem el que no tenim”
La Cristina, una madrilenya establerta a València, lamenta la pudor que sorgeix d’una carnisseria que fa cinc dies que és tancada sense subministrament elèctric. “Agafarem alguna cosa, al final, i mira jo vaig amb bata, mascareta i ulleres perquè cada dia fa més pudor i no ho buiden”, retreu. De fet, carrega contra la gestió administrativa de la catàstrofe i serra les dents per les pèrdues de material “caríssim” del seu negoci, un establiment dedicat al so i imatge i la gestió tècnica de grups i orquestres musicals. “Jo no sé de qui és la culpa, bé sí que ho sé, però aquí no ha vingut ningú fins ahir”, critica amb ferotgia.
A uns quants metres de distància, una altra noia, dona instruccions a una vintena de persones. Era l’encarregada del Consum, un supermercat prou popular a la zona. Les ordres són clares: entrar, però protegits. “Ara només faltaria que agafem el que no tenim”, adverteix amb relació al menjar fet malbé o que hagi estat en contacte amb l’aigua. Després del breafing, aplaudiments d’autoajuda i a fer feina. Mentrestant diversos voluntaris reparteixen mascaretes quirúrgiques entre la població i els voluntaris.
De fet, el Servei Valencià de Salut ha difós una mena de guia amb consells bàsics com ara no menjar res que hagi estat en contacte amb l’aigua, només conserves i envasos impermeables després de deixar-les assecar durant una hora abans de consumir-los, ni productes frescos o congelats que no s’hagin mantingut en la temperatura adient. També proposa netejar les parets de les cases inundades amb aigua i sabó i posteriorment desinfectar-les amb aigua i lleixiu.
Un grup sanitari
A tot això, cal afegir que la Generalitat va acordar la creació d’un grup de coordinació de la resposta de Salut Pública. Un instrument per “coordinar totes les accions relacionades amb la salut pública i avaluar els possibles riscos epidemiològics per evitar complicacions de salut després de les inundacions”. El grup està format per experts en salut pública i epidemiologia format per la Direcció General de Salut Pública de la Generalitat, juntament amb el Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) i la Direcció General de Salut Pública del Ministeri de Sanitat, l’Agència Espanyola de Medicaments i l’Institut Carles III.
