El municipi de Sant Carles de la Ràpita vota aquest dimarts, 12 d’octubre, si torna a fer oficial el nom original i més popular, la Ràpita, o bé manté la denominació que es va imposar al segle XVIII, en honor al rei espanyol Carles III. Hi podran participar tots els veïns més grans de setze anys, 12.500 votants. La consulta es farà al pavelló firal entre les nou del matí i les dues del migdia i entre les quatre de la tarda i les vuit del vespre. Les dues opcions: “Sant Carles de la Ràpita”, el nom oficial des del segle XVIII, i “la Ràpita”, terme avalat per l’Institut d’Estudis Catalans. De fet, la Ràpita era el nom original del poble des de l’edat mitjana, però es va canviar al segle XVIII coincidint amb la construcció d’un port i un canal impulsat per Carles III.
A banda del canal, els rapitencs tenen molt present que Carles III va ser també el monarca de la dinastia Borbó que va impulsar dues disposicions –la reial cèdula del 23 de juny del 1768 i la reial cèdula del 10 de març del 1770– que ordenaven que l’educació a tot el territori sota el seu domini, incloses colònies d’ultramar, es fes “únicament” en castellà.
LAjuntament va consultar al juliol a l’IEC si la denominació proposada, la Ràpita, era correcta lingüísticament o si podia generar confusió amb la denominació d’un altre municipi català. La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va avalar en un informe favorable el canvi de nom proposat des de l’Ajuntament. Arran d’aquesta decisió, el consistori va començar a preparar la consulta.
Des del 20 de setembre, l’Ajuntament ha iniciat una campanya institucional per arribar a tots els habitants i facilitar-los la informació necessària perquè puguin decidir lliurement quin és el nom oficial que volen per al municipi, de la mateixa manera que incentivar la seva participació perquè el 12 d’octubre vagin a votar.
El resultat de la consulta no pot ser vinculant, però l’Ajuntament s’ha compromès a respectar el nom que obtingui més vots. L’únic requisit serà que el nom guanyador obtingui un resultat de més del 20% del cens. L’alcalde del municipi, Josep Caparrós, considera que aquest és un procés “que reafirmarà el debat històric i identitari” al municipi.
