Catalunya ha rebut 1.436 menors no acompanyats entre gener i setembre de 2023, segons informa l’ACN a partir de dades de Drets Socials. Aquesta xifra suposa un 20% menys que el mateix període de l’any passat, quan se’n van comptabilitzar 1.799. La diferència es deu, en part, a l’elevat nombre de refugiats d’Ucraïna que van desplaçar-se a Catalunya durant el 2022 i que van representar el 15,8% del total de joves emigrats que va atendre la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). El 97,1% dels menors que han arribat enguany són nois i més de la meitat, el 57%, té 17 anys; i només l’1,5% té entre 11 i 13 anys. Pel que fa a la procedència, la gran majoria, el 42,9%, ve del Marroc, mentre que el 38,9% procedeix de països subsaharians.
Per territoris, el 22,4% de joves emigrats han arribat a la província de Barcelona, el 15,6% a Tarragona, el 14,6 a Lleida i un altre 14,6 a Girona. L’Àrea Metropolitana de Barcelona ha concentrat l’11,6% del total i Barcelona ciutat l’11,4%. El mes en què van venir més joves no acompanyats va ser l’agost, quan se’n van comptabilitzar 246. Per contra, l’abril va ser el que en va registrar menys, amb un centenar.
La conselleria de Drets Socials ha explicat que la gran majoria dels menors procedeixen d’altres punts de l’Estat espanyol, per la qual cosa ha apuntat que es tracta de joves que entren a Espanya a través de les illes Canàries, Ceuta i Melilla. D’altra banda, ha indicat que el volum de nois i noies que accedeixen a Catalunya des de França és molt baix.
Compromís del Govern amb l’acollida d’aquests joves
El departament ha assenyalat que tots són atesos en Dispositius d’Atenció Immediata (DAI) com el que hi ha a Collserola. Allà se’ls fa una atenció bàsica humanitària que consisteix en proporcionar-los una muda, un lloc on descansar, menjar, i també se’ls fa una primera valoració mèdica. A més, se’ls ofereix connexió a Internet perquè puguin comunicar-se amb les seves famílies. Posteriorment, se’ls deriva a algun dels 195 equipaments i pisos assistits que la Generalitat té repartits per tota Catalunya. Aquesta distribució es duu a terme atenent les casuístiques dels nois i noies i en funció de les places disponibles als diferents serveis.
El departament ha assegurat que el Govern està compromès amb l’acollida d’aquests joves i ha indicat que amb aquest objectiu es va crear l’Estratègia Catalana per a l’Acollida i la Inclusió dels Joves Emigrats Sols. Alhora, ha apuntat que en molts casos l’acompanyament d’aquests menors en el seu procés d’emancipació va més enllà dels 18 anys, cosa que no tots els territoris fan. Actualment, hi ha 5.857 joves i infants emigrats sols tutelats per la Generalitat o en situació de pròrroga assistencial.
Pla estatal, coordinació i finançament
La conselleria ha assegurat que tot plegat es duu a terme sense que hi hagi un pla estatal per abordar aquestes arribades, una coordinació i un finançament just per atendre aquestes persones amb garanties. Per aquest motiu, el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha exigit a l’Estat que no defugi de les seves responsabilitats i col·labori en l’atenció d’aquests menors. Campuzano va fer aquesta petició en el marc de la conferència sectorial que va celebrar-se l’11 d’octubre per abordar el traspàs dels 380 nois acollits a les Canàries.
Fruit d’aquesta trobada, el ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 va proposar a Catalunya acollir 33 nois, amb una transferència d’1.806.652 euros per poder-los atendre. “No entenem quina diferència hi ha entre aquests joves i la resta que han arribat a casa nostra al llarg d’aquest any”, han apuntat des de la conselleria que han demanat ajudes per a la resta de menors emigrats.
