Menys de la meitat de les converses o interactuacions entre professors i alumnes a quart d’ESO són en català. Són les dades de l’informe presentat aquest dijous pel Departament d’Educació i el de Cultura de la Generalitat, que mostra un retrocés clar de la presència de la llengua catalana en l’àmbit escolar en els darrers anys. Les xifres concretes de l’estudi, que han donat a conèixer aquest dijous els dos consellers, Josep González Cambray i Natàlia Garriga, indiquen que només un 46,8% dels professors de quart d’ESO s’adrecen sempre o gairebé sempre en català als seus alumnes. Aquest percentatge representa un significatiu retrocés respecte de la xifra del 2006, que era del 63,7%
Queda comprovat, per tant, que cada cop són menys els professors de final d’ESO que s’adrecen sempre en català als seus alumnes, però a l’inrevés l’estadística és encara molt pitjor: només el 39,4% dels estudiants d’aquest últim curs de l’ensenyament obligatori s’adreça als professors en català, molt per sota del 56% que ho feia l’any 2006.
Davant d’aquesta situació, els departaments de Cultura i Educació han reconegut avui, en la roda de premsa, que no s’han pres prou mesures per capgirar aquesta tendència en els darrers anys, i per això han assegurat que ara llançaran pla de xoc per intentar revertir-i recuperar l’ús del català a les aules, però també en tot l’entorn educatiu. El pla es començarà a desplegar aquest curs en 200 centres educatius, que encara estan per seleccionar. Un cop fet, es crearan els grups impulsors durant el segon trimestre i s’identificaran els elements de millora, per tal de posar en marxa les accions durant el tercer trimestre. A partir del curs vinent s’incorporaran mil centres cada anys fins arribar als 3.500 totals en quatre anys.
El primer pas en cadascun d’aquests centres és fer una anàlisi de la seva situació i a partir d’aquí establir, a partir dels grups impulsors, les accions de millora necessàries. A més, es farà formació a tot el professorat. Els grups impulsors estaran formats per docents de diferents nivells educatius, un membre de la direcció i comptaran amb l’acompanyament de l’Equip de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social.
Les causes
Educació i Cultura han apuntat al canvi del model pedagògic com una de les explicacions d’aquesta davallada en l’ús del català als centres educatius. Aquest canvi ha comportat passar d’una classe magistral per part del professor, que es feia majoritàriament en català, a projectes i dinàmiques de grup on la realitat social de fora s’ha traspàs als centres.
També s’explica per l’arribada d’immigrants i el relaxament que han reconegut des del Govern en l’impuls de la seva integració. Això ha portat per exemple a que hi hagi professionals educatius que canviïn al castellà quan tenen un alumne que no comprèn el català. En el cas dels docents, la formació i la conscienciació ha de servir perquè tornin a ser referents, amb la idea d’aconseguir un procés d'”arrossegament” de professors a alumnes. Des de Cultura però reconeixen que cal actuar també en altres àmbits, com les xarxes socials.
Mentrestant, ahir es va conèixer un nou cas en què un tribunal obliga una altra escola a introduir el castellà com a llengua vehicular en una part de les assignatures a petició d’una família que ho ha reclamat. Es tracta d’una escola de Llagostera que ha vist com des del Tribunal Superior de Justícia s’ha anul·lat el projecte lingüístic del centre. Segons la sentència, el tribunal ha decidit “reconèixer” a la família que va presentar el recurs “el dret al fet que el seu fill rebi durant l’ensenyament obligatori, conjuntament amb els seus condeixebles, al col·legi i curs on segueixi els estudis, un ensenyament que inclogui el castellà com a llengua vehicular en proporció raonable”.
