Més de 25.000 morts i més de 600.000 infectats a tot el món. Però el coronavirus és, per al president del Brasil, Jair Bolsonaro, una “gripezinha” que no ha d’amoïnar els menors de 40 anys, “que poques vegades moren de coronavirus”, ni tampoc a ell mateix, amb 65 anys, “perquè he estat atleta”. Aquestes paraules les va pronunciar en un discurs televisat adreçat a la nació, que suma aquest dilluns 136 morts i 4.256 infectats i un sistema sanitari precari que no compta amb fons suficients i no està equipat per gestionar una afluència de persones malaltes si el coronavirus es propaga més ràpidament. De fet, Bolsonaro fa crides constants als brasilers a “fer la seva vida normal per protegir l’economia”, i carrega contra els governadors estatals que han ordenat tancar botigues i escoles per frenar la pandèmia.
Senyals confuses i contradictòries per a un país de 210 milions d’habitants, que segons la zona on visquin, veuen com el coronavirus pot campar lliurement sense que les autoritats moguin un dit, o poden veure’s sotmesos a algunes mesures de prevenció, com la quarantena lleugera decretada a Sâo Paulo, o a Rio, on s’han tancat els centres comercials i la platja. Però més enllà de normes puntuals, el Brasil se submergeix, per desig del seu president, en una espiral d’imprudència perillosa.
A Sa?o Paulo la poblacio? ha pres mesures de forma volunta?ria
En Sergi Marzabal, un català instal·lat a Sâo Paulo, lamenta que Bolsonaro col·loqui el país en una situació de risc màxim: “No ha decretat el confinament ni mesures de distanciament social, i a diferència de tots els seus països veïns, no ha tancat fronteres. Tot plegat, mentre la xifra d’infectats es comença a disparar i el Brasil ja és el primer afectat de l’Amèrica del Sud”, explica a El Món. Recorda que el discurs de Bolsonaro incitant els ciutadans a viure amb normalitat i no prendre precaucions ha deixat tot el món astorat al país: “Tots, llevat de la camarilla de mones que l’envolten, s’han posat les mans al cap, des d’autoritats estatals fins a organitzacions sanitàries i la premsa”.
Amb tot, en Sergi viu una experiència una mica diferent des de Sâo Paulo, “una excepció al Brasil, un lloc on les coses funcionen raonablement bé. Per exemple, la nostra companyia d’Internet ens ha doblat la velocitat de connexió sense que haguem hagut de demanar-li-ho”. I si bé no hi ha un confinament oficial, en aquesta ciutat “la gent l’ha fet per voluntat pròpia”, relata aquest català. “Els carrers són gairebé buits, el trànsit ha caigut un 20% i molta gent ha decidit treballar des de casa. I pel que fa a les mesures de seguretat sanitàries no són obligatòries als establiments, tret de la distància en fer cua. Nosaltres sortim un cop a la setmana al supermercat amb mascaretes i guants, però en general ningú no en porta, tret dels brasilers d’origen japonès”.
Sobre la presència o no de militars al carrer, tenint en compte que no s’ha decretat oficialment ni confinament ni mesures que afectin l’activitat econòmica, no són al carrer. Però en Sergi ironitza: “Militars? Més de la meitat del govern de Bolsonaro són militars… Això us dóna una idea de la manera com governen. Però, de moment, al carrer no se’n veuen”.
