Les Garrigues és l’única comarca de Catalunya que ha perdut empadronats entre el 2022 i el 2023. El territori de Ponent tenia 19.011 habitants l’1 de gener de l’any passat, i enguany ha caigut fins als 18.887, segons dades del padró publicades aquesta setmana i que recull l’ACN. És el primer cop que només una comarca baixa en nombre de residents des del 2008, un any en què el país es trobava immers en una onada migratòria que va contribuir a un creixement poblacional d’un milió de persones en set anys. Les Garrigues havia encadenat quatre anys d’augments lleugers de població, però la tendència és a la baixa des de fa dècades. Tant és així que els empadronats a 1 de gener del 2023 són un 2% menys que l’any 2000, malgrat que la capital, Les Borges Blanques, ha crescut d’aproximadament uns 6.000 habitants en el mateix període.
La comarca se situa a la cua del rànquing de variació percentual en els últims 23 anys, només superada en negatiu per la Terra Alta, que ha vist com el nombre d’empadronats s’ha retallat en un 5,9%. Amb tot, la xifra s’ha recuperat lleugerament aquest any (0,5% més). En la línia de Les Borges Blanques, la capital de la comarca ebrenca, Gandesa, també ha crescut en al voltant d’una cinquena part d’habitants des del final del segle XX.
El Ripollès és la tercera i última comarca que ha perdut habitants des de l’any 2000, un 1,6%, malgrat que aquest any la xifra ha estat lleugerament positiva (0,7%) respecte a l’any passat. De fet, tant el Ripollès com la Terra Alta han registrat augments més significatius que la Ribera d’Ebre (0,49%), el Solsonès (0,33%) o l’Alta Ribagorça (0,2%), les que pugen menys. Per àmbits territorials, tots els territoris han pujat en població tant aquest últim any com des de l’any 2000, amb Ponent fent l’augment més discret (1,2%), malgrat que des del 2000 ha registrat gairebé 100.000 empadronats més. En comparació amb 23 anys enrera, que dona una fotografia més a llarg termini de les tendències, Terres de l’Ebre (18,1%) i l’Alt Pirineu i Aran (19,8%) estan a la cua.
La Selva i el Baix Penedès continuen sent les comarques que més creixen
Per comarques, aquest any la Selva (3,1%), el Baix Penedès (3%) i la Garrotxa (2,7%) han liderat la pujada d’empadronats. Aquestes xifres segueixen la tendència a més llarg termini, ja que des de l’any 2000, la població del Baix Penedès s’ha duplicat, mentre que la de la Selva ha crescut un 58%. El Barcelonès (1,7%) experimenta un increment lleugerament per sobre de la mitjana catalana (1,5%) en l’últim any.
Empadronar-se a segones residències des de la covid
Les dades del padró també donen una perspectiva dels últims tres anys, és a dir, des de l’1 de gener del 2020, just abans de l’inici de la pandèmia, fins a l’1 de gener del 2023. I coincidint amb l’impacte de la Covid-19, en aquest període dues de les comarques tradicionalment amb més turisme i segones residències són les que més han crescut des de la llavors. Es tracta del Baix Penedès (7,4% en aquests tres anys) i la Cerdanya (7,1%), que lideren el rànquing per davant del Moianès (5,6%) i la Selva (4,8%).
D’altra banda, les Garrigues tornen a aparèixer a la cua (0,1%), així com el Barcelonès (0,2%) i la Terra Alta (0,4%). De fet, per àmbits territorials, el Penedès (4,3%) i l’Alt Pirineu i Aran (3,9%) són les àrees que han vist més augment percentual de la mà de la Covid, mentre que l’àmbit metropolità de Barcelona és el que registra un increment més modest (0,8%), molt per sota de la mitjana catalana (1,7%). No obstant això, l’àrea metropolitana ha superat la xifra dels 5 milions d’habitants en aquest 2023.
