El món està centrat en la lluita contra el canvi climàtic, però hi ha una altra batalla que amenaça la humanitat i en la qual, segons els investigadors, no s’hi estan esmerçant els esforços suficients: l’abús dels antibiòtics. El seu consum desmesurat per combatre les infeccions per bacteris està creant unes resistències que fan que al final perdin l’eficàcia. Aquest fet ja està causant problemes en entorns hospitalaris, segons experts consultats per EL MÓN, i els més afectats per la situació són les persones immunodeprimides en en unitats de cures intensives: per elles el risc de morir es multiplica si els antibiòtics administrats no acaben de funcionar. Això que passa a petita escala en aquest entorns, diuen els experts, és el futur que li espera al món sencer si no s’actua.
Ignasi Roca, investigador de l’Iniciativa de Resistències Antimicrobianes de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), explica a EL MÓN que aquest problema dels antibiòtics és equiparable a l’alarma pel canvi climàtic. “Tenen molts punts en comú: son dos problemes a nivell global que necessiten una resposta global”. Però de moment és un problema sobre el qual resulta difícil conscienciar la població. Cada 18 de novembre se celebra el Dia europeu pel consum prudent d’antibiòtics, que intenta incidir en la problemàtica, però el missatge resulta massa feble pel pronòstic negre que hi ha darrere. “Com que no afecta la vida quotidiana, la gent no n’és conscient, necessites fer una política de conscienciació important perquè en cas contrari no hi ha pressió”, apunta Roca.
Així doncs, el dels antibiòtics és un d’aquells problemes del qual en el futur algú dirà que ja s’havia avisat. “Ens hi trobarem en el futur”. I quin futur serà? L’escenari que es dibuixa és desolador: la humanitat tornarà a morir per allò que ja havia aconseguit salvar-se gràcies al descobriment el 1920 dels antibiòtics, fruit de les investigacions del doctor Fleming. Aquella solució a les afectacions que els metges recepten diàriament a les consultes podria desaparèixer. “La nostra generació no s’hi trobarà, però si no actuem arribarem a un escenari d’època postantibiòtica, augmentarà la mortalitat per coses fútils que avui no suposen cap problema”. Roca avisa que això podria implicar que hi hagi complicacions per “procediments quirúrgics simples” com anar al dentista o si a algú li fan una biòpsia i li administren antibiòtics de forma profilàctica per si se li ha produït una infecció per una ferida.
En la mateixa línia que Roca, la biòloga Raquel Anglès, que treballa en la indústria farmacèutica, sosté que el dels antibiòtics és un problema preocupant i que en el futur pot donar moltes males notícies. Aquesta experta assenyala que hi ha un fre en la investigació de nous antibiòtics: “Les empreses farmacèutiques centren els seus esforços en altres àrees terapèutiques i no s’està investigant en nous antibiòtics, els que tenim presenten cada cop més resistències, fet que redueix la seva eficàcia.”.
Automedicació i excés de prescripció
Entre les causes d’això hi ha l’abús, que implica diversos actors. Els experts apunten a l’automedicació i també a un excés de prescripció per part dels metges. “De vegades per una infecció vírica de grip recepten antibiòtics per si de cas apareixen infeccions bacterianes oportunistes”, explica Anglès. Per la seva banda, Roca assenyala que aquesta prescripció en casos en què potser no seria necessari també pot tenir a veure amb la “pressió social” que el personal mèdic pot sentir a la consulta. “Hi ha informes que diuen que el pacient surt més satisfet de la consulta si el metge li ha receptat alguna cosa”, explica l’investigador de l’ISGlobal. A més a més, els pacients de vegades no fan un ús correcte de l’antibiòtic i se’l deixen de prendre tres o quatre dies després quan veuen que se senten millor. “I no, s’ha de fer tot el tractament, prendre’s tota la capsa o respectar els dies prescrits perquè si no es fa així el bacteri genera resistències”.
Sobre aquesta qüestió, la metgessa de família Rosa Maria Jaumà, del CAP de Banyoles, opina en declaracions a EL MÓN que “sí que hi ha conscienciació” entre els facultatius. Jaumà recorda que fins i tot s’han fet programes perquè les farmàcies no puguin administrar antibiòtics sense recepta. “La gent ho té bastant clar, en canvi abans anaven directament a la farmàcia i després venien a buscar la recepta”. Aquesta doctora admet, però, que de vegades sí que hi ha pressió per receptar. “Sobretot quan una persona ha anat diverses vegades a urgències i tu veus que té quadre víric que necessita el seu temps, però a la quarta vegada sí que et veus amb la necessitat —entre cometes— de donar-li un antibiòtic”.
La problemàtica dels antibiòtics també s’ha multiplicat per l’ús que se n’ha fet animals als quals se’ls ha alimentat amb pinsos que en contenien amb l’objectiu d’accelerar-ne el creixement. “Podem estar ingerint productes ingerint antibiòtics sense tenir-ne ni idea”, adverteix Raquel Anglès. De fet, apunta que s’ha donat el cas de persones que mai havien pres antibiòtics conscientment i que en anàlisis que se’ls han fet s’ha demostrat que sí. Els bacteris en ambient hospitalari, les infeccions nosocomials, també suposen un context de creació de resistències. “Els bacteris es van acostumant a aquesta presència i van creant mecanismes de resistència per sobreviure i si aquests surten de l’àmbit hospitalari és una altra problemàtica”, apunta la biòloga.
Roca recorda que el 2017 l’OMS va publicar una llista dels bacteris prioritaris contra els quals lluitar i entre aquests hi ha els d’ambient hospitalari. Aquest investigador explica que els hospitals tenen un programa, anomenat Proa, per a l’optimització dels antibiòtics i aconseguir que hi hagi “una gestió òptima de quan es fan servir”. Precisament aquest dijous el Departament de Salut ha anunciat que el programa s’ampliarà als centres sociosanitaris i hospitals d’atenció intermèdia a partir de l’any vinent. A dia d’avui el projecte treballa per optimitzar l’ús d’aquests medicaments a hospitals i línies pediàtriques i comunitàries, però, a partir de 2022, també mirarà d’intervenir en centres destinats a l’atenció de malalties cròniques degeneratives, neurològiques o amb fase de convalescència, on hi ha un número important d’infeccions resistents.
4.000 morts l’any a l’Estat
Pel que fa a la situació del consum d’antibiòtics a l’Estat, el govern espanyol ha informat aquest dijous que s’ha registrat un descens del 32,4% en salut humana i 56,7% en salut animal entre 2014 i 2020. L’estat espanyol figura com el sisè país amb major reducció de consum d’antibiòtics en salut humana entre els 25 països amb dades reportades al centre de control europeu ECDC, d’ençà que va començar un pla estatal el 2014 i fins el 2020. El govern espanyol també ha informat que al voltant de 4.000 persones moren cada any a l’Estat com a conseqüència d’infeccions provades per bacteris resistents, el quàdruple de morts que les causades per accidents de trànsit.
