Les sessions de la comissió d’investigació sobre la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) al Parlament han permès obrir una gran habitació tancada de l’administració. En concret, la dels serveis socials per a un dels sectors més vulnerables de la població, els infants i els adolescents. Els diferents compareixents que han participat en la comissió han aportat dades i documents força interessants que permeten assegurar que el Departament de Drets Socials feia anys que coneixia els problemes de gestió de la DGAIA. Tot i que alguns compareixents encara no han lliurat la documentació que es van comprometre a entregar.
Sí que han fet arribar la seva aportació una de les parts implicades en els processos de desemparament –l’assumpció de la tutela de menors per part de la Generalitat–, així com en les seves derivades administratives i judicials: el Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, l’ens que agrupa els lletrats del país. Un profús informe elaborat pel consell, titulat Propostes per a la millora jurídica de l’atenció a la infància en situació de vulnerabilitat, ja alertava el juny del 2024 de la manca de transparència dels expedients que es tramitaven, per això reclamava presència dels advocats i un control jurisdiccional més ferm, així com mesures que evitessin molts dels internaments en centres d’acollida.
Un redisseny
L’informe, sobretot, proposava mesures perfectament viables en les competències de l’administració catalana per reconduir els problemes de l’atenció als infants i adolescents. La conclusió dels advocats catalans era que s’havia evidenciat que el sistema de protecció a la infància necessitava “un re-disseny”. De fet, l’informe raona que, amb una millora del sistema d’acollida i amb un servei de desemparament dotat de més transparència, no haurien estat necessaris tants centres, la contractació dels quals és el que qüestiona ara la Sindicatura de Comptes.
En aquest marc, van definir una sèrie de mesures que permetrien “minimitzar l’impacte de la intervenció administrativa i que es poguessin conduir a situacions d’èxit una part important de les situacions ateses, “evitant el desarrelament que suposa per als nens i adolescents una intervenció que impliqui el seu internament en centres residencials”. Precisament, és la gestió dels centres on s’han detectat els problemes. Entre les solucions proposades hi havia l’ampliació dels equips d’atenció a les unitats familiars; l’adopció de mesures de suport i “formació en habilitats parentals”; l’adopció de mesures educatives (també extracurriculars) en determinades situacions; el reforç econòmic de les unitats familiars i una demanda expressada per diversos compareixents en la comissió parlamentària: la revisió de les quantitats econòmiques destinades a l’acolliment familiar -en família extensa o aliena.
Un llistat de propostes
El document, de 212 pàgines i al qual ha tingut accés El Món, enumera una sèrie de “propostes de millora en l’atenció jurídica a la infància en situació de vulnerabilitat” després d’analitzar diversos estudis i bases de dades sobre aquest servei. Aquestes propostes tenen diversos objectius. Per una banda, millorar l’atenció dels infants; per l’altra, millorar el control de l’assistència i, al mateix nivell, “incrementar les garanties en l’assistència lletrada en la fase administrativa actual”.
Per això, els advocats plantejaven la incorporació de la mediació com a mecanisme jurídic que permeten les competències de la Generalitat. Un sistema que permetria, en els casos de desemparament, “arribar a solucions de consens en procediments administratius que tinguin per objecte situacions que no siguin d’alt risc”. També apostaven per millorar les garanties de la defensa lletrada amb “la gravació de la totalitat de les entrevistes que es duguin a terme en el marc d’un expedient de desemparament” o bé “l’accés dels professionals que intervinguin en defensa dels infants o adolescents o de la família a la totalitat dels materials que conté l’expedient”.
Una de les mesures més contundents que proposava l’informe era “dotar les famílies sense recursos de defensa mitjançant advocat del sistema de justícia gratuïta en la fase administrativa de l’expedient de desemparament”. Una mesura que consideraven que caldria aplicar “especialment en aquelles situacions en què des de l’inici de l’expedient es pugui preveure que la mesura que s’adopti finalment pugui ser la de privació de la pàtria potestat dels pares i l’assumpció de tutela per part de la DGAIA“. És a dir, que les famílies de l’infant sotmès a un procés de desemparament tinguin una defensa ja en el procés administratiu.
Més transparència
Els advocats posen el crit al cel respecte als procediments administratius de la DGAIA per tramitar els desemparaments. De fet, troben que no són prou transparents i que perjudiquen els drets de les famílies i dels infants o adolescents. “En la situació actual és l’administració en exclusiva qui instrueix l’expedient per tenir coneixement de la situació, decideix i dicta la resolució i, a posteriori, l’executa”, descriuen. Per això proposen que aquest sistema “ha de ser objecte de més transparència, amb l’entrada d’altres figures, com ara institucions alienes a l’administració que puguin aportar coneixement i col·laboració en la presa de decisions”.
En el mateix sentit, alerten que el “plantejament actual de declaració de desemparament d’infants i adolescents genera indefensió a les famílies, en tant que aquesta declaració és competència exclusiva de l’administració i només se sotmet a control judicial en cas d’impugnació“. En conseqüència, aposten per crear una “comissió interdisciplinària d’administració, advocacia especialitzada en infància i experts o professionals independents, amb la facultat d’emetre informe previ no vinculant a la declaració de desemparament, especialment en les situacions més dubtoses”. En aquest punt emfatitzen que un 32% dels casos de desemparament es deuen, segons dades de la DGAIA, a negligència, desatenció o imprudència.
Vigilància judicial
En aquesta línia, alerten de la “institucionalització dels nens i adolescents en situació de desemparament, i el fet que el transcurs del temps juga a favor del manteniment d’aquesta institucionalització, porta a la conclusió que la revisió judicial ex post de la declaració de desemparament i l’adopció de mesures de protecció vigent en l’actualitat és clarament insuficient per dotar el sistema d’un autèntic control jurisdiccional”.
Per això, insisteixen que la “declaració de desemparament i l’adopció de les mesures adequades de protecció haurien de ser decidides pels òrgans judicials, a proposta de l’administració de protecció, prèvia compareixença dels progenitors, cuidadors i del mateix menor, en una resolució judicial en la qual s’establirien les mesures pel manteniment del contacte i visites del menor amb la família d’origen”. Un sistema que requeriria una “llista de perits de designació judicial, no vinculats a l’administració, amb la facultat d’emetre un dictamen sobre les capacitats protectores dels progenitors, previ requeriment judicial”. “El cost d’aquest dictamen hauria de ser públic”, afegeix l’informe del Consell de l’Advocia.
Un document que no arriba
Val a dir que l’esforç dels advocats catalans no l’han tingut algun dels compareixents que es van comprometre a aportar documentació. És el cas dels representants dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. La seva representant va assegurar a la diputada de la CUP Pilar Castillejo i al portaveu a la comissió d’ERC, Joan Ignasi Elena, que també va demanar-ho, que hi havia un manifest signat per 500 professionals el mes de febrer del 2025 que van adreçar al departament. Tot i els requeriments, encara no l’han lliurat a la cambra catalana. En el document es constataven mancances, queixes i propostes de solució després de l’esclat de les irregularitats de la DGAIA.
