Nova ofensiva de la formació ultraespanyolista Vox contra els mitjans públics i periodistes especialitzats en moviments d’extrema dreta. La presidenta del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Núria Llorach, s’ha vist en l’obligació de respondre una bateria de preguntes del grup parlamentari que lidera a Catalunya Ignacio Garriga sobre un programa documental de TV3, 30 Minuts, dedicats a l’emergència de Vox i els criteris que es van seguir per tal d’escollir el fotoperiodista d’El Món, Jordi Borràs, com analista d’aquest moviment polític.
En concret, Vox inquiria sobre l’emissió el passat 18 de juny del 30 Minuts titulat “Anatomia de Vox” i en base quin compliment del “principi de neutralitat informativa” s’havia decidit elaborar i produir el reportatge. També, els ultranacionacionalistes espanyols qüestionaven el “rigor informatiu” del documental i sobre els “motius de les qualificacions” que rebia el partit que lidera Santiago Abascal. Així mateix incloïa en el paquet el “nombre de dirigents del partit contactats”. A més, reclama saber el sou del director del programa, Carles Solà, i saber el perquè Jordi Borràs hi ha participat i si ha cobrat algun tipus de compensació.
Llorach, però, no es queda curta en les respostes que ha lliurat al Parlament i a les que ha tingut accés aquest diari. D’entrada deixa clar que Borràs no va cobrar ni un cèntim per la seva col·laboració amb el reportatge i que si volen saber el sou de Solà només han de mirar el conveni col·lectiu de TV3; en concret, un nivell F de la categoria ENG amb el complement de direcció de programa d’alta complexitat. A més, sobre Borràs, Llorach i la cadena pública emfatitzen que hi va participar “en qualitat d’entrevistat per la seva expertesa i coneixement de les formacions polítiques d’on provenen alguns dels líders i militants de Vox a Catalunya i pel seu coneixement de la història recent d’aquest partit a Catalunya“.
La presidenta del CCMA recorda en la seva resposta que el documental es va “fer a partir de l’interès que desperta, per a la societat catalana, l’aparició i irrupció amb força, al Parlament català, d’un partit nou, del que la majoria de la gent en desconeix qui en forma part, la procedència dels seus líders a Catalunya i la tipologia de votants”. D’aquí que aquest programa informatiu setmanal, més reposat i de profunditat, va decidir analitzar “aquest fenomen polític nou amb un seguit d’experts en els moviments i partits polítics de la dreta extrema, el populisme i l’extrema dreta catalana, espanyola i europea, família política amb la qual s’identifica Vox”.
Així mateix, escriu negre sobre blanc que en cap cas “en la presentació del reportatge Anatomia de Vox es defineix a aquest partit com racista i feixista i ni tan sols, se’l qualifica d’extrema dreta sinó que té un discurs atribuïble a les formacions d’extrema dreta, tal i com diuen la pràctica totalitat dels experts o de dreta extrema, com els qualifica l’expert més afí a aquesta formació, que apareixen en el reportatge”. En aquest sentit, la llarga resposta remarca que hi van participar veus “crítiques, molt crítiques, que hi simpatitzen o fins i tot inspiren la formació”.
Així conclou que “els criteris de rigor informatiu atès que des del començament la intenció última era analitzar el fenomen polític que representa Vox i fer-ho a partir d’experts de totes les sensibilitats polítiques i de l’entorn d’aquest partit, en un dels llocs que va obtenir més bons resultats, Mataró, on surten votants i simpatitzants“. “En cap cas”, continua, “la intenció era fer un debat polític amb electes o dirigents d’aquesta formació, contraposant-los a altres posicionaments polítics, sinó més aviat, fer un retrat sociològic del fet polític que l’aparició de Vox ha representat en el panorama polític català tal i com es deia en la mateixa presentació del reportatge”. Al capdavall, Llorach manifesta que en “37 anys de programa, el ’30 minuts’ s’ha fixat en aspectes concrets o bé ha fet retrats generals de partits i moviments polítics catalans de l’arc parlamentari i extraparlamentari, així com de formacions polítiques espanyoles i de la resta del món i seguirà fent-ho sempre que l’actualitat i l’interès informatiu ho demani”.
De fet, Vox va presentar divendres d’aquesta setmana una denúncia al Consell de l’Audiovisual de Catalunya contra TV3, Catalunya Ràdio i l’humorista Jair Domínguez. Els acusa de “discriminació”. La denúncia, presentada pel portaveu de Vox al Parlament de Catalunya, Joan Garriga, acusa els mitjans públics de la Generalitat de “vulnerar la neutralitat informativa” i “el pluralisme en la comunicació”. També els acusen de “desistir davant l’obligació de difusió de l’activitat del Grup Parlamentari de Vox”. “Tot i que Vox és la quarta força política del Parlament, és reiteradament discriminada pels mitjans de comunicació subvencionats i públics”, assegura Garriga en el seu escrit. La curiositat és que Vox ha presentat una denúncia davant un organisme que vol liquidar.
