Víctor Terradellas (Reus, 1962) és un home que fa anys que dona voltes pel món. Es defineix com “un patriota”. Els que el coneixen asseguren que sempre ha treballat pel país de manera insistent i aportant el seu patrimoni. Va ser secretari de relacions internacionals de CDC, però mai va ser al pinyol del partit. Va ser impulsor de fundacions per la cooperació com Catmón o IGMAN, que van treballar arreu del món. Ara és el protagonista de l’operació Volhov, un cas amb 21 detencions arran d’unes converses de Terradellas amb Xavier Vendrell o David Madí, que considera “amics”. La Guàrdia Civil apunta que les converses estaven gravades al mòbil. Terradellas ho nega en rodó, demanarà al jutge una anàlisi forense. Ho explica en aquesta entrevista amb El Món, en un racó del que entenem per Catalunya.
Vostè per a quin objectiu treballava?
Tota la vida he treballat per arribar a la independència del meu país. He treballat perquè la nostra ciutadania sigui lliure fora del jou espanyol que ens ha sacrificat i maltractat al llarg de molts i molts anys. He defensat sempre la unitat dels partits per aconseguir-ho.
Però això com ho ha fet? Des de l’administració pública?
Mai, mai he tingut un càrrec públic. Fins i tot ni l’he volgut tot i que alguna vegada me l’han ofert. Però sempre he pensat que des de fora es podia fer més feina que des de dins, cosa que s’ha demostrat amb la classe política catalana que hem tingut fins ara.
A vostè se l’acusa de conspirar, de treballar o de mirar d’afavorir la ingerència russa a favor de la independència de Catalunya. Què hi ha de cert en aquest relat de la policia espanyola?
Miri, d’això hi ha el mateix que podríem dir dels Estats Units, Alemanya, Regne Unit, d’Israel o altres estats del món, que en són molts en aquesta llista. La nostra feina, en el nostre àmbit més privat, ja eren les relacions internacionals, tant amb els països del nord com del sud, a través de la cooperació. Hem tingut moltíssimes relacions i moltíssims contactes. Mai, mai hem menystingut cap contacte que ens hagin posat al davant. Després valorem si el contacte és bo o és dolent i actuem amb la determinació que creiem oportuna, si el contacte és bo.
És a dir, vostè no és nou en la geoestratègia, veig que amb la seva organització han treballat arreu del món?
Nosaltres hem treballat arreu del món, en molts països en moments determinats perquè ens ha semblat que podíem col·laborar amb allò que nosaltres en diem les minories ètniques i les nacions. Des de fa més de trenta anys hem treballat en diferents conflictes bèl·lics, als Balcans –especialment Bòsnia Hertzegovina-, a Txetxènia, el 1995; a Ruanda, durant un episodi que ens va colpir molt, com va ser el segrest de les monges de Santa Anna amb qui vam treballar per molt; a Kosova, on vam muntar un camp de refugiats i vam ser el segon país en volum d’ajut humanitari; al Perú; a Mongòlia; al Kurdistan; i a la Guerra d’Afganistan, on vam treballar per a José Maria Aznar. I més llocs.
Com que per a José Maria Aznar?
Sí, vam treballar durant la guerra de l’Afganistan, nosaltres vam estar treballant a la zona tribal, al nord-oest del país, a 2.500 metres d’alçada teníem un camp de refugiats que venien de l’Aliança del Nord i talibans. Un projecte subvencionat directament pel govern de José Maria Aznar. Fins i tot, posteriorment, quan Aznar hi volia participar a la segona guerra d’Irak ens van convocar a una reunió de cinc o sis persones per tal que donèssim la nostra opinió sobre si com veien que Espanya entrés a la segona guerra d’Irak.
Escolti, vostè, doncs no és nou en això de la geostratègia i la política mundial…
Intentem conèixer el màxim possible en un món on els mitjans de comunicació i la gent que hi surt no diuen gairebé mai la veritat, i la veritat sempre és una veritat que no es veu.
Així doncs, amb aquesta experiència, vostè creia que vindrien 10.000 soldats russos a Catalunya?
A mi no m’han ofert mai 10.000 soldats rusos. Ho garanteixo. Si me’ls haguessin ofert no sé què hauria dit… (riu) Si hi han hagut converses diferents i ,si s’han ofert o no, no hi entro no soc qui pertoca.
Aleshores, d’on surt aquesta proposta d’ajuda russa?
Jo no vaig negociar ni vaig proposar que vinguessin 10.000 soldats russos! Jo només vaig posar en contacte una persona que deia que volia ajudar.
Vostè no ha gravat mai cap conversa?
Mai! Mai!
Ni les que surten al sumari?
Mai ! I miri, li diré una altra cosa, mai he gravat cap conversa i encara menys ho faria als amics.
I aleshores què fareu amb aquestes converses suposadament extretes del seu mòbil?
D’aquestes converses suposadament gravades al mòbil, com que estic convençut que jo no ho he fet, i sabem com funciona l’Estat, que pot manipular, tergiversar, canviar, muntar o inventar, he donat instruccions al meu advocat per tal que faci les diligències oportunes per saber qui i com s’ha fet. He demanat que exigeixi una prova forense al mòbil.
2 
