Sandro Rosell li tenia moltes ganes al comissari jubilat José Manuel Villarejo, sobre el qual diu que té “sentiments contraposats”. Per això no va dubtar a acceptar un cara a cara contra l’excomissari quan Jordi Basté li va proposar en una entrevista a RAC1, i el dia escollit ha estat aquest dimarts. Una trobada en què els dos contendents han discutit sobre totes les revelacions dels àudios de Villarejo i altres documents publicats per El Món els darrers anys.

L’enfrontament ha començat amb una pregunta senzilla de Rosell: “Es considera vostè demòcrata?”. La resposta ha estat simple, tot i que no ha convençut a ningú més que al mateix Villarejo, que l’ha formulat: “Si això significa respectar els altres, soc demòcrata”. Rosell ha contraatacat i li ha preguntat per què un demòcrata podria participar en accions “gravíssimes” que “alteren la democràcia”. L’excomissari ha negat la major i ha defensat que “l’Estat i la unitat d’Espanya són un bé superior” que s’ha de garantir “sigui com sigui”. “Hi ha raons de força major i durant l’Operació Catalunya, havíem d’aconseguir informació vinculant per aplicar la llei. Si no hi ha unitat d’Espanya, no hi ha democràcia“, ha argumentat l’excomissari, que considera els dos elements “complementaris”.

Villarejo ha defensat les seves actuacions i les del govern espanyol amb l’argument que el que es perseguia era “evitar la ruptura de la unitat d’Espanya”. Interpel·lat sobre qui va estar darrere de l’acusació a Rosell, que va estar dos anys en presó provisional per una acusació que va resultar falsa, Villarejo ha explicat que en el moment que Mariano Rajoy va guanyar per majoria absoluta es van establir les primeres reunions amb alts responsables del CNI, entre els quals hi havia suposadament Paz Esteban, i amb el Ministeri de l’Interior, amb el ministre Jorge Fernández Díaz inclòs. “Ells ens deien si anàvem bé i per on havíem de tirar”, ha explicat l’excomissari.

Jorge Fernández Díaz i Mariano Rajoy, en una imatge d'arxiu/EP
Jorge Fernández Díaz i Mariano Rajoy, en una imatge d’arxiu/EP

Rosell, objectiu prioritari i una verificació inútil

“Rosell se’m va presentar com a objectiu prioritari perquè es considerava una persona problemàtica perquè tenia poder als mitjans de comunicació i era un motor de l’independentisme”, ha continuat Villarejo, que ha afegit que ell des del principi va veure que “això no era així”. “Faig les primeres verificacions, veig que no és així, i el 2014 el descarto del tot”, ha explicat. Després ha ironitzat dient que li agraeix haver tingut la “delicadesa” d’haver-lo avisat que es querellaria contra ell pels dos anys que va passar a presó per la persecució de l’Estat que va liderar Villarejo. Rosell ha assegurat que intentarà reobrir la querella contra la policia patriòtica a la llum de les noves proves: “Espero que hi hagi un jutge que s’ho miri bé i fem net amb els responsables. Si no, no ho arreglarem mai”.

Com ja ha fet moltes altres vegades, Villarejo ha col·locat el seu argumentari: “No em considero botxí. Més aviat m’han utilitzat com a cap de turc de tots els problemes que té Espanya. Sabia que m’utilitzarien per salvar-se ells i quan van començar les allaus em van arrossegar a mi sol”, ha explicat Villarejo. L’excomissari ha lamentat que hagi estat condemnat per “revelació de secrets” en un “país de xafarders”.

Comparteix

Icona de pantalla completa