La unió podria fer la força per aconseguir més català a la xarxa audiovisual. Aquesta és una de les propostes que ha presentat aquesta tarda la sociolingüista Marina Massaguer per potenciar la llengua catalana entre el consum audiovisual dels joves. En el marc d’un debat titulat Llengua, mitjans de comunicació i infants i adolescents: connexió o desconnexió? celebrat en el marc de la 53ena edició de la Universitat Catalana d’Estiu, Massaguer ha explicat que el Govern hauria d’explorar la col·laboració amb altres governs per tal de negociar doblatges amb les grans plataformes. Al debat també hi participava Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat, i la periodista Teresa Ciges que ha reclamat el “contingut funcional de la llengua”.
La sociolingüista, coautora de l’informe Català, youtubers i instagramers. Un punt de partida per a promoure l’ús de la llengua, ha posat com exemple el cas islandès. En concret, la missiva que va remetre la seva ministra d’Ensenyament a Disney Plus per reclamar més pel·lícules doblades a l’islandès. Una petició a la que Disney va accedir i va incorporant productes amb la llengua islandesa. Seguint aquest exemple, Massaguer apunta que tot i que el Govern per si sol és difícil que ho pugui fer si que veu més “efectiu” una altra via com ara compartir la reclamació cap a les plataformes.
“El català”, ha detallat, “té una sèrie de problemes en l’àmbit digital que no són tan diferents a d’altres casos com el suec, el búlgar, el danés o el norueg, que són llengües mitjanes però que pateixen la minorització per la competència de l’anglès”. Així, la idea seria que la unió o una estratègia conjunta dels Estats d’aquestes llengües per reclamar a les plataformes digitals productes en aquestes llengües. Una manera d’aprofitar l’escletxa oberta per Islàndia amb Disney.
Per altra banda, Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat, també autor de l’informe i ponent de la xerrada, ha apuntat la possibilitat d’unir els quatre Estats on el català és present en diferents estatus com oficial, cooficial o regional. Així una de les possibilitats seria apostar per la unitat d’acció estratègica de Catalunya-Espanya, França, Andorra i Itàlia per tal de pressionar les plataformes per incorporar més català a la carta de serveis.
Un altre de les propostes per activar l’ús del català a les xarxes és “recuperar el canal jovenil de TV3 i orientar-lo a les xarxes”. Una manera d’optimitzar recursos públics recuperant la idea d’un canal pensat per ser consumit a posteriori en tauletes o mòbils o recuperar-lo a través dels serveis a la carta i construir “comunitat” com havia passat amb el club Súper Tres o el K3. Al capdavall, que els germans petits s’uneixin per fer que Mickey Mouse enraoni en català, noruec o danès.
