Un grup de més de 25 acadèmics i professionals ha signat un manifest, promogut per l’Institut Ostrom Catalunya, per reclamar als partits catalans que adoptin un compromís per professionalitzar els alts càrrecs públics. El manifest defensa que “la professionalització de l’alta direcció pública en l’administració de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic suposaria un clar reforçament de la qualitat institucional del nostre país i un pas decisiu per apuntalar la millora de la prestació dels serveis a la ciutadania”. Entre els signants del manifest hi ha el catedràtic d’Economia de la UPF Guillem López-Casasnovas, que va ser ponent de la Comissió d’Experts per a la Reforma de l’Administració Pública del Parlament de Catalunya. També donen suport a la campanya, entre d’altres, Ismael Peña-López, director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals de la Generalitat de Catalunya, o Genís Roca, que és coordinador del Grup de Treball Catalunya 2022, una iniciativa iniciada pel president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès.
Els signants del manifest sol·liciten als grups parlamentaris catalans que adoptin formalment el compromís de reprendre la tramitació del Projecte de llei d’ordenació del Sistema de Direcció Pública Professional de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, “aturat des de fa més de quatre anys”, denuncien. A banda, fixen com a objectiu que el Govern aprovi l’Estatut de la Direcció Pública Professional aquest 2021. El text del manifest considera crucial fer aquesta reforma per tal d’iniciar un canvi gradual per aparcar un model que consideren que fins ara s’ha assentat “exclusivament en pautes de confiança i discrecionalitat polítiques”. En lloc d’això proposen un model en el qual s’introdueixin “elements d’acreditació de competències requerides per al correcte acompliment d’un lloc de treball” i on la continuïtat es decideixi per “l’avaluació de resultats” en lloc del “cicle electoral”.
El manifest s’ha presentat en el marc d’un webinar, en el qual un dels seus impulsors, Francisco Longo, ex director del Centre de Governança Pública d’ESADE i ex membre del Comitè d’Experts en Administració Pública de Nacions Unides, ha defensat que la gerència pública professional “és un requisit per a una bona qualitat de la política”. Longo ha afirmat que “la política guanya en qualitat quan la direcció pública es professionalitza”. D’acord amb aquest expert, “la direcció pública professional allibera energies i temps perquè la política faci una autèntica direcció estratègica i assumeixi responsabilitat, per tant, enforteix el lideratge polític”. Longo ha afegit que “el principal obstacle” a la professionalització de la direcció pública és el “el risc del clientelisme” perquè s’utilitzen els alts càrrecs “com a recurs polític per part dels aparells dels partits, que els consideren com un patrimoni propi”.
En el marc del webinar s’ha posat sobre la taula la xifra d’ocupacions que es posen en joc amb un canvi de Govern com el que s’està gestant en l’actualitat. A Catalunya podrien ser unes 500, amb una retirbucio d’uns 40 milions d’euros, ha dit en una piulada a Twitter Ismael Peña-López.
Tot i la necessitat de fer la reforma que defensa el manifest, un dels signants, Guillem López-Casanovas, s’ha mostrat poc “optimista” sobre la possibilitat que en aquest moment sigui possible. “No tenim el vaixell per fer el viatge”, ha advertit durant la presentació del manifest. També ha advertit que hi ha el perill de crear “una nova casta de directors públics professionals sense haver controlat el procés d’acreditació i sense haver experimentat en alguna prova pilot que demostri que allò pot funcionar”. El professor López-Casanovas s’ha referit a l’àmbit de la Salut on ja s’han fet algunes iniciatives en aquesta direcció. Longo li ha replicat que a Catalunya “ens podem saltar l’experiment” perquè hi ha experiències reeixides en altres països i la situació a l’estat espanyol en aquest àmbit és “una anomalia”. Una altra de les ponents del webinar, Elisa de la Nuez, advocada de l’Estat i secretària General de la Fundación Hay Derecho, també ha defensat que no cal experimentar per la situació anòmala a l’estat espanyol i que es poden “copiar models que han funcionat”, com el de Xile o Portugal.
Entre els signants del manifest també hi figuren el director General d’ESADE Koldo Echebarría; el catedràtic d’Economia i exdiputat Germà Bel; el catedràtic de Ciències Polítiques a la Universitat de Göteborg Víctor Lapuente; el vicerector de la UPF Carles Ramió; la portaveu del PSC Alícia Romero; el secretari executiu de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, Josep Maria Vilalta; el director del Gabinet d’Estudis Econòmics i Internacional de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Ramon Rovira, i el president de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya, Xavier Marcet, entre d’altres.
4 
