El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat l’obertura de judici oral contra el conseller i expresident del Parlament, Roger Torrent, i tres exmembres de la mesa per “desobediència greu” per permetre un debat sobre la monarquia i l’autodeterminació a la tardor del 2019. El TJSC ha descartat imposar mesures cautelars i ha donat 10 dies als acusats perquè presentin els escrits de la defensa.
A més de Torrent, la magistrada instructora, Maria Eugènia Alegret, també ha enviat a judici a Josep Costa, Eugeni Campdepadrós i Adriana Delgado. Per als tres primers, la fiscalia demana 20 mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa, mentre que per a Delgado reclama 16 mesos d’inhabilitació i 24.000 de multa per desobeir el Tribunal Constitucional. La interlocutòria del TSJC recull els indicis aportats per la fiscalia i Vox.
A la primera resolució hi constava un compromís amb l’exercici del dret a l’autodeterminació, mentre que la segona responia a la sentència del Tribunal sobre el judici de l’1-O i reiterava la reprovació del rei espanyol. En aquella època, Torrent era el president del Parlament; Costa el vicepresident primer; Campdepadrós el secretari primer de la Mesa; i Delgado la secretària quarta.
El TC havia avisat
El ministeri públic recorda en el seu escrit d’acusació que el Tribunal Constitucional, en una sentència del 2015, va acordar la inconstitucionalitat d’una resolució sobre l’inici del Procés a Catalunya i va recordar a la Mesa el seu deure “d’impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada”. Posteriorment, el TC va advertir la Mesa que incomplir la resolució podia comportar conseqüències penals.
En la seva interlocutòria, la magistrada Maria Eugènia Alegret recorda que el Parlament “no és un lloc immune al compliment de la legalitat i al principi de jerarquia normativa”. Tot i admetre que la Mesa no ha de verificar que totes les iniciatives parlamentàries siguin constitucionals, sí que ho pot fer amb elles que són clarament inconstitucionals, més encara quan són sobre qüestions que el TC ja ha tractat.
