Francesc Xavier Ten i Figueras (Calella, 1960) fa gairebé 35 anys que exerceix com a jutge de pau al seu municipi natal, un càrrec pel qual no cal ser llicenciat en dret i que s’escull en el ple municipal de l’Ajuntament. L’actual president de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia –una entitat formada per jutges de pau titulars, substituts i exjutges de Catalunya-, organització de la qual en va ser elegit dirigent l’any 2002 i ha anat revalidant el seu mandat des de llavors cada quatre anys, ha estat condecorat amb la medalla d’honor de la Generalitat de Catalunya de l’any 2015 pels seus “serveis excepcionals a la justícia” i la creu distingida de l’orde de Sant Raimon de Penyafort (2006) que atorga el Ministeri de Justícia. En aquesta entrevista amb El Món, Xavier Ten expressa el seu malestar per la proposta de llei del govern espanyol, la qual preveu reorganitzar el sistema judicial de l’Estat espanyol i, entre d’altres, eliminar els jutges de pau, i avisa dels efectes que tindria per a Catalunya suprimir aquesta figura, molt arrelada entre la població catalana: “Que no ens donin gat per llebre!”, exclama.
Vostè fa gairebé 35 anys que exerceix com a jutge de pau. Què és el que enganxa tant d’aquesta tasca?
Que podem donar servei als veïns en molts àmbits. El jutge de pau és el primer esglaó de l’estructura judicial de l’Estat i actuem en diferents terrenys. Per una banda, en el Registre Civil, com a oficina col·laboradora, que comprèn els anteriors Registres Civils Delegats. Els jutges de pau som una de les figures que poden oficiar un casament civil. També tenim competències per dirimir judicis verbals de fins a 90 euros i per fer actes de conciliació, que són els que es fan prèviament a interposar una demanda. Si dues persones tenen un conflicte i al jutjat de pau el podem solucionar, s’estalviaran haver d’agafar un advocat, un procurador i anar al jutjat primera instància. Per altra banda, en l’àmbit penal, ens ocupem de transmetre sentències o documentació que s’envien als ciutadans i passen a través dels jutjats de pau perquè no s’hagin de desplaçar als jutjats. En definitiva, atenem problemes que, encara que puguin semblar menors, si no s’atenen poden ser una llavor de problemes més greus. És per això que cal dissenyar, amb unes bases noves, una justícia de pau i de proximitat.
Per exemple?
Crear un àmbit de participació ciutadana oberta a la justícia per tal d’idear mecanismes d’elecció dels jutges i jutgesses de pau democràticament, cosa que eviti una excessiva politització per part dels ajuntaments. Considero que aquesta ha de ser una de les eines de participació ciutadana a la justícia. Un àmbit on s’han de trobar solucions de dret, o de mediació de molts problemes socials que cal que la justícia atengui i ajudi a resoldre, ja que sovint són la base per a una bona convivència social.
La convivència social, però, no és la mateixa en un municipi petit, amb pocs habitants, que a una gran ciutat. La tasca dels jutges de pau s’hauria d’adequar a les condicions demogràfiques?
A Catalunya la justícia de pau té una gran implantació territorial en 898 municipis dels 947 que hi ha a Catalunya. Els jutjats de pau es troben en moltes poblacions de pocs habitants, però en d’altres com pot ser Calella, Salt o Sant Cugat amb milers d’habitants. És a dir, el jutge de pau és una figura respectada que té un arrelament molt gran i que es veu com a la justícia més propera exercida per un veí o una veïna a qui els seus conciutadans li reconeixen aquesta potestat. Les competències són les mateixes, però en poblacions de pocs habitants el jutge de pau actua en qualsevol controvèrsia per tal d’avenir les diferents parts i trobar solucions.
És a dir, tot i que les competències són iguals, la tasca s’adequa a cada població.
A la societat no hi ha petits o grans problemes, sinó qüestions que tenen transcendència a la vida i la relació de les persones, que cal que trobin una resposta a la justícia. És per això que la justícia de pau és el marc adient per resoldre aquests petits, però importants, conflictes.
La proposta de llei del govern espanyol pretén eliminar la figura dels jutges de pau. Quins efectes tindria per a Catalunya?
Ens trobem en un moment decisiu amb el projecte de llei orgànica d’eficiència organitzativa del servei públic de justícia i accions coactives per a la protecció i defensa dels drets i interessos dels consumidors i usuaris, que es tramita al Congrés dels Diputats. Aquesta llei pot suposar la fi de la justícia de pau a Catalunya, cosa que entenem que seria contradir el model de justícia establert a l’Estatut. Des de l’Associació Catalana en pro de la Justícia que presideixo hi estem amatents. No pot ser que la remissió a la regulació de la LOPJ [Llei Orgànica del Poder Judicial] suposi deixar sense contingut i eliminar aquest àmbit de la justícia. Suposaria incomplir l’Estatut i un atac al nostre model institucional. La justícia de pau conté, en la seva essència, una funció amb capacitat jurisdiccional i amb competència en l’àmbit del registre civil, dret civil i penal que ha tingut tradicionalment. La llei ha de suposar un reforçament de la justícia de pau per a fer-la més útil al servei de la societat, com desitgem. Seria, si m’ho permet, un frau de llei.
Així doncs, creu que en lloc de reduir-los les competències, la nova llei hauria de donar-los-en més.
Sens dubte haurà de tenir més competències, en tots els àmbits.
Què proposa?
Per una banda, en l’àmbit del procediment civil, és irrisòria la competència dels jutges de pau en una quantia de fins a 90 euros [actualment, els jutges de pau només tenen competències en els assumptes de quantia inferior als 90 euros, excepte els supòsits inclosos a l’article 250.1 de la llei d’enjudiciament civil que, per raó de la matèria, corresponen als jutjats de primera instància i instrucció]. Convindria modificar aquesta quantia per la de fins a 15.000 €. Per altra banda, pel que fa a la dissolució del matrimoni per separació o divorci, proposem atribuir la competència que es va atorgar als notaris de separacions o divorci de mutu acord en què no concorrin fills menors. És un servei que, si el poden fer els notaris [tal com avala la llei 15/2015], també el podem fer els jutges de pau. En aquest cas sense un cost afegit i amb una implantació extensa al territori. Per últim, en l’àmbit penal proposem tornar a jutjar delictes lleus que ens atribueixi la llei.
El Govern de Pere Aragonès va posicionar-se a favor dels jutges de pau i va assegurar que defensaria, a través del procés d’esmenes, que aquestes figures siguin els caps de les noves oficines judicials municipals. Es tracta d’una solució acceptable?
Jo crec que no. Pensem que no són acceptables solucions en les quals quedem reduïts a simples figures decoratives com es proposava en una esmena transaccional a la passada legislatura sobre aquesta llei. Dit això, però, com a col·lectiu volem deixar ben clar, que només són jutges de pau els que són membres del poder judicial i exerceixen funcions pròpies d’aquests, és a dir, funcions jurisdiccionals. El seu manteniment a Catalunya seria com a caps de les oficines municipals de justícia, però si no tenen funció jurisdiccional no en diem jutges de pau. Que no ens donin gat per llebre [exclama amb contundència]!
Creu que aquest compromís es manté ara que els socialistes governen tant a Catalunya com Espanya?
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler va dir el passat 19 d’octubre, coincidint amb el Dia Mundial dels Jutges de Pau, que el Govern apostarà per mantenir els jutges de pau, ja que són un element de construcció de la convivència. El conseller va definir els jutjats de pau com “la cara més propera de la justícia” perquè facilita els tràmits burocràtics, l’accés de les persones a la tutela judicial i la resolució de conflictes veïnals, d’una manera més propera i personal. També va destacar que la justícia de pau “és el primer nivell de la justícia de proximitat, al servei de la ciutadania les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any” i que els “jutges de pau són figures molt arrelades als municipis que s’han guanyat la confiança dels ciutadans”. En aquest sentit, doncs, els jutjats de pau “són un element de construcció de la convivència. Aquesta es guanya resolent els problemes de prop”.
La voluntat del Govern de Catalunya és trobar un encaix i un respecte per a aquestes competències, en el marc de les futures oficines municipals de justícia, que es regulen en el projecte de llei orgànica de mesures en matèria d’eficiència del servei públic de justícia. El conseller va traslladar la voluntat del Govern de preservar la figura del jutge de pau al ministre de Presidència, Félix Bolaños, en la reunió que van mantenir a Palau, a finals de setembre. Així que sembla que sí.
