Era, i així es va vendre per part dels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i l’Europol, una operació a gran escala contra una suposada estafa amb inversions en criptomonedes d’àmbit internacional i amb fraus a través d’inversions trading, és a dir, intercanvi d’actius borsaris a través de la xarxa. El suposat entramat tenia ramificacions internacionals, especialment a Andorra. És el cas Forex. Un llarguíssim sumari que tenia l’origen al Jutjat d’Instrucció número dos de la Seu d’Urgell, amb derivades a Andorra i Albània i que s’ha arribat a desglossar en una triple instrucció: al jutjat de la Seu, a l’Audiència Nacional i també a la justícia andorrana.
El cas ja va començar a aixecar suspicàcies el maig de l’any passat, arran del desgavell entre els cossos policials i els jutjats i la manca d’informes sobre l’anàlisi de la ingent quantitat de material informàtic intervingut. Ara bé, aquest inici d’any, la sorpresa dels investigats i del nou jutge instructor de la Seu ha estat el reconeixement, negre sobre blanc, per part dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil, que encara no han acabat l’atestat de la prova confiscada a Andorra i que la jutgessa del Principat també reclama des de fa cinc anys. A més, la fiscalia de l’Audiència Nacional defensa que instrucció hauria caducat en aplicació de la llei Cuevillas, és a dir, del compliment estricte de les normes sobre les pròrrogues de la instrucció. És a dir, que la majoria de les diligències practicades durant els darrers quatre anys serien jurídicament invàlides.
El cas Forex, tot i ser una operació anunciada a bombo i plateret, ha quedat reduït a una causa oberta des del gener de 2018 que encara no té acusacions concretes, amb informes per enllestir, en una guerra de competències entre jutjats, amb la desconfiança del ministeri fiscal que encara no veu delictes i amb la justícia andorrana amb la mosca al nas per la sospita que li han fet passar bou per bèstia grossa.
Per arrodonir el despropòsit, es dona la circumstància surrealista que un dels dos processats a Andorra, Gonzalo Sapiña, durant aquests anys d’instrucció ha fet classe i formació a la Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera (UDEF) del Cos Nacional de Policia sobre trading i sistemes d’inversió borsària a través de la xarxa.
Cinc anys esperant un informe
L’informe policial que remata la jugada, de 24 pàgines i al qual ha tingut accés El Món, porta data del passat 4 d’agost i està signat conjuntament pel sergent instructor del cas dels Mossos d’Esquadra i pel tinent de la Guàrdia Civil, també encarregat de la investigació del cas. Aquest atestat es va fer per encàrrec del nou titular del Jutjat d’Instrucció de la Seu d’Urgell, que alhora, el remet al Jutjat Central d’Instrucció 1 de l’Audiència Nacional per decidir qui es queda definitivament el cas.
Segons aquest informe policial, dos dels suposats principals implicats -que mai han entrat a la presó i dels quals la justícia andorrana en destaca la col·laboració-, Gonzalo Sapiña i Daniel Silva, tenien força “indicis tecnològics” del virtual frau que van ser confiscats als escorcolls dels seus domicilis el 18 de gener de 2021. Tot i la importància d’aquests indicis, els Mossos i la Guàrdia Civil admeten que “encara s’estan analitzant”.
És a dir, cinc anys després, encara no han trobat res inculpatori en els mòbils, pen-drives, ordinadors i discos durs que tant Sapiña com Silva van lliurar a Mossos, Guàrdia Civil i Europol de manera “voluntària” i amb les contrasenyes, pins i paraules de pas per a cadascun dels dispositius. De fet, aquests indicis ja van ser desestimats per Europol tal com van reconèixer els Mossos. En un informe a la jutgessa andorrana, de l’11 d’abril de 2024, en el qual s’assegurava que Europol no havia dut a terme “les anàlisis sol·licitades” i quedaven a les ordres de la magistrada per fer els que ordenés. Anteriorment, la policia andorrana també havia emès el desembre de 2021 un atestat sobre part d’aquests indicis en el qual afirmava sense embuts que “no es destaca res d’especial”.
Una instrucció caducada?
L’altra sorpresa majúscula recent ha estat el posicionament de la fiscalia de l’Audiència Nacional. La representant de la fiscalia en el cas, Manuela Fernández, ja ha demanat dues vegades tancar la instrucció, igual que diverses defenses. En concret, reclamen l’aplicació de l’article 324 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, l’anomensda llei Cuevillas. És a dir, el redactat que va impulsar el catedràtic de Dret Processal Jaume Alonso-Cuevillas quan era diputat a Madrid i que determina per a les instruccions el límit d’un any, amb pròrrogues de sis mesos en sis mesos convenientment raonades.
A criteri de la fiscal, la instrucció es va iniciar el 12 de gener de 2018. Per tant, el 30 de juliol de 2020, quan en entrar en vigor la reforma de l’article 324, es “posava el comptaquilòmetres a zero” i, per tant, la causa “s’hauria d’haver prorrogat com a màxim el 30 de juliol de 2021 i no es va fer”. Fins i tot, no amaga que la fiscalia va ficar la pota en el seu moment, reconeixent que el ministeri públic va demanar la pròrroga de la instrucció el 31 d’agost de 2021 i que no es va acordar la pròrroga de sis mesos fins al 10 de setembre. “La pròrroga està fora de termini”, sentencia la fiscalia en un escrit del passat mes de novembre.
En aquest marc, el ministeri públic insisteix que la “instrucció no pot continuar” i que les diligències practicades des del juliol de 2020, la majoria i, sobretot, les practicades a Andorra, “no tenen cap validesa” per “expiració del termini”. D’aquesta manera, demanen que es clogui la causa sense incloure les diligències practicades des del juliol de 2020. És a dir, la majoria d’indicis recollits. Per tant, en cas d’estimar-se la petició del ministeri públic i d’una part de les defenses dels investigats personats a la causa, s’ha de tancar la instrucció sense ni tan sols haver pres declaracions als principals sospitosos assenyalats per la policia. Vuit anys de causa tancats per una errada clamorosa de la instrucció judicial i per la lentitud de la policia.
Una investigació de serial
En aquesta instrucció judicial hi han participat la Unitat de Recerca Criminal especialitzada en delictes econòmics de la Policia d’Andorra, la Unitat Orgànica de Policia Judicial de la Guàrdia Civil d’Osca, la Unitat Tècnica de Policia Judicial de la Guàrdia Civil de la Direcció General de la Guàrdia Civil, la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d’Esquadra de la regió Policial de Pirineu i membres d’EUROPOL, pertanyents als departaments de la European Financial and Economic Crime Center i European CyberCrime Centri.
Tot plegat per una denúncia de la Mercè, d’una senyora d’Alp (la Cerdanya) que assegurava que li havien estafat 560.000 euros en una inversió per telèfon, i d’un senyor d’Osca, en Pere, al qual també l’haurien estafat pel mateix sistema. La investigació va portar els Mossos i la Guàrdia Civil d’Osca a relacionar diversos noms i societats ubicats a Andorra, el Regne Unit i Albània i a demanar suport i ajuda internacional. De fet, cap de les peticions al Regne Unit d’investigació han “resultat positives”. La tesi policial i que, en un principi, acceptaven el jutjat de la Seu, la justícia andorrana i l’Audiència Nacional, és que les estafes eren producte d’un entramat internacional de frau amb trading i criptomoneda. Una xarxa que, ni judicialment ni policialment encara no s’ha pogut acreditar i que tot apunta que acabarà dormint el son dels justos.
