La vint-i-dosena de la jornada del judici contra els Pujol Ferrusola també ha començat amb un entrebanc tècnic. L’emissió del canal de la vista oral no funcionava fins que els tècnics de l’Audiència Nacional, amb la seva habitual perícia, han pogut resoldre mitja hora més tard. Aquest dimarts, el primer a enfilar-se a l’estrada ha estat un dels membres de la UDEF, el 116.869, que es va dedicar en cos i ànima a revisar els comptes de la família de l’expresident a Andorra. La curiositat de la seva testifical ha estat que els comptes els van poder controlar perquè es van “acollir a l’amnistia fiscal”. És a dir, perquè els van declarar.
Ara bé, el protagonisme se l’ha endut el segon testimoni que les acusacions esperaven fregant-se les mans per desmuntar el relat de les defenses de la capacitat comercial internacional de Jordi Pujol Ferrusola. Però de tant fregar-se s’han escaldat. A l’estrada s’ha assegut José Herrero Egaña y López de Hierro, el president d’IBADESA EXPORTACIONES Y SERVICIOS, una de les societats punteres en buscar finançament per a projectes en via de desenvolupament. IBADESA va tenir una filial catalana, de la qual n’era apoderat Jordi Puig i amb la qual van fer negocis amb propostes de projectes del primogènit de l’expresident.
Com a Canàries i Andalusia
Herrero Egaña, amb un posat que no seria precisament el del secretari general del Partit Comunista de Fuenlabrada, ha descrit amb plasticitat les relacions comercials que mantenia amb Jordi Pujol Ferrusola i Jordi Puig, germà de l’exconseller Felip Puig. Herrero Egaña, precisament, ha estat un dels acusats en el cas Mercasa que es va acabar de jutjar el mes de febrer, i del qual n’ha sortit molt ben parat. De fet, Herrero és fill de l’impulsor de l’empresa pública Foment del Comerç Exterior, creada per fomentar l’exportació d’empreses espanyoles.
L’interrogatori ja es veia que no seria fàcil per la manera com el fiscal Fernando Bermejo formulava les preguntes. El primer avís ha estat quan el fiscal li preguntava al testimoni si era cònsol honorari de dos estats. En donar les explicacions, l’ha interromput, i en repreguntar, el testimoni li ha replicat “em pregunta vostè sobre si soc consol com si fos una cosa dolenta!”. El president del Tribunal ha sortit al pas per apagar la primera guspira. Herrero ha detallat que la societat i els negocis amb Puig i Pujol era replicar el que Ibadesa havia fet ja a Canàries i Andalusia per buscar inversions a empreses catalanes.
Com que al fiscal no li sortien les coses com volia, ha apujat el to del tracte i ha insinuat preguntes capcioses seguides que no permetia respondre. El testimoni no s’ha arronsat, li ha demanat calma i li ha etzibat: “No sigui vostè ofensiu!”. El president del Tribunal, José Ricardo de Prada, ha hagut de sortir ara sí, ha apagat el foc. Però això sí, li ha demanat al testimoni que no “recriminés” al fiscal. El testimoni ha alçat les mans i lluny de recular encara ha contestat amb més professionalitat que les primeres preguntes. De fet, la pressió servia El fiscal ha acabat l’interrogatori i ha continuat l’advocacia de l’Estat que ha recuperat la seva targeta de presentació “Per l’Agència Tributària”. Els lletrats de la Moncloa potser no han calibrat que no s’encaraven a un autònom amb un petit negoci de reparació de pneumàtics i ha pronunciat un master class del funcionament de les inversions a l’estranger.
Un promotor comercial
Herrero ha detallat la participació de Jordi Pujol Ferrusola en projectes i inversió a través d’IBADESA. En aquest sentit, ha diferenciat entre un agent comercia, un director comercial i un promotor comercial. “Pujol era un free-lance, un promotor comercial, que presenten projectes a diverses empreses, que tant ho podia oferir a IBADESA o a Isolux, o Dragados, que no tenia poders de cap de les empreses a les quals oferia els projectes”, ha insistit. “Pujol tenia contactes, tenia actius”, ha afegit. “És el sistema ordinari”, ha sentenciat. Un altre testimoni de les acusacions que ha servit per justificar la tesi de la defensa, que els negocis de Jordi Pujol eren reals i no amagaven cap connexió amb adjudicacions de les administracions catalanes.
