El 60% dels sol·licitants de l’amnistia ja no tenen causes obertes relacionades amb l’1-O, segons l’informe de la Sindicatura per l’Amnistia d’Òmnium. L’entitat publica aquest divendres el seu tercer informe sobre l’aplicació de la llei just quan es compleix un any de la seva aprovació al Congrés. Segons les dades de la sindicatura, hi ha 1.610 persones represaliades amnistiables, de les quals 884 han rebut alguna sanció administrativa i 726 han estat processades i tenen o han tingut causes penals (691) o al Tribunal de Comptes (35). D’aquestes 726, 394 han demanat l’amnistia, però només s’ha concedit en 236 casos (60%) i s’ha rebutjat en 158 (40%). Les 332 persones restants no consta que l’hagin demanat. De les 884 persones amb multa, 21 s’han beneficiat de l’amnistia, a 19 se’ls ha denegat i dues estan pendents de resposta.
Òmnium ha denunciat el “boicot judicial” a l’aplicació de l’amnistia, sobretot en el cas de ciutadans, activistes i polítics represaliats. De les 236 causes penals tancades, 178 han acabat amb l’amnistia pròpiament dita, 49 amb l’arxivament del procediment i 9 amb una absolució malgrat que els encausats ja havien demanat l’amnistia. Això suposa un augment important respecte a les 72 causes amnistiables tancades l’octubre del 2024 i a les 149 del gener, quan es va comptabilitzar l’arxivament del cas Tsunami Democràtic o de la Volhov. A més, això fa que per primera vegada hi ha més ciutadans que policies amnistiats, ja que segons les dades de la Sindicatura per l’Amnistia actualment hi ha 170 agents de cossos i forces de seguretat de l’Estat que s’ha beneficiat de la llei.
A l’altra banda hi ha 158 persones a qui no se’ls ha aplicat l’amnistia: en 35 ocasions s’ha denegat, hi ha 48 casos pendents de qüestions d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional o per prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea i 75 que esperen resposta judicial.
Ball de xifres
La gran quantitat de causes obertes i la dificultat de recollir unes dades que ni el mateix Ministeri de Justícia té centralitzades fa que hi hagi un ball de xifres considerable, Així, Alerta Solidària fa un balanç de 328 persones amnistiades: 129 policies i 199 independentistes, dels quals 173 són activistes o manifestants i 26 són polítics, càrrecs públics i empresaris. Així mateix, la Fiscalia General de l’Estat estima que 486 persones, amb un total de 82 procediments penals oberts, es poden beneficiar de l’amnistia.
Les traves judicials, el principal escull
En el seu informe, Òmnium denuncia que els jutjats i els tribunals quasi mai han actuat d’ofici per aplicar l’amnistia. També lamenten que gairebé una cinquena part de les sol·licituds d’amnistia continuen pendents de resposta judicial un any després de l’entrada en vigor de la llei. El 12% de les peticions d’amnistia estan suspeses a l’espera d’un pronunciament del TC o del TJUE. L’entitat també critica que en alguns casos els jutges han agafat com a pretext les qüestions plantejades per altres tribunals per paralitzar la tramitació de l’amnistia malgrat que l’efecte suspensiu només hauria d’afectar el procediment concret on s’ha plantejat la qüestió de constitucionalitat.
L’ofensiva judicial del PP, la tossuderia del Tribunal Suprem i les qüestions prejudicials al TJUE són els principals obstacles de l’aplicació de la llei d’amnistia. Diversos experts en dret avisen que els casos que estan a Estrasburg són els més complexos i faran que l’amnistia de Carles Puigdemont o Oriol Junqueras encara es faci més temps encara que el TC acabi donant llum verda a la norma, ja que la qüestió central que afecta els procediments dels líders independentistes és si la malversació té encaix a la llei o no, més enllà de si el text és constitucional. Es dona per fet que el Suprem posarà tots els “bastons a les rodes” per endarrerir l’aplicació de l’amnistia i podria presentar una prejudicial al TJUE, tal com va amenaçar fa uns mesos.
