La llei d’amnistia compleix un any sense haver aconseguit l’objectiu de posar a zero el comptador del conflicte català per la negativa dels jutges del Tribunal Suprem a aplicar el perdó als líders independentistes sobre els quals encara pesa el delicte de malversació: Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. En el cas dels tres exiliats, la no aplicació de la llei d’amnistia manté vigents les ordres espanyoles de detenció i els impedeix tornar a Catalunya, mentre que la resta de dirigents independentistes continuen inhabilitats.
El 30 de maig del 2024, el Congrés dels Diputats aprovava definitivament la llei d’amnistia entre abraçades dels diputats de Junts i ERC, que ara coincideixen a assenyalar els jutges com a grans culpables de no aplicar la llei. Per la seva banda, els Comuns confien que el Tribunal Constitucional posarà “ordre” a finals de juny, quan està previst que avali la constitucionalitat de la norma, i el PSC defensa que és una “bona llei”, però es nega a criticar obertament les traves del Tribunal. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha dit des del Japó que respecta les decisions del poder judicial i ha criticat la “tossuderia d’alguns de negar la realitat”, sense anar més enllà i demanant que la llei d’amnistia s’apliqui “de forma àgil i efectiva”.
La clau de tot plegat, com ha explicat en diverses ocasions aquest diari, és què passarà amb els recursos d’empara presentats pels líders independentistes per la no aplicació de la llei. Fa mesos que es dona per fet que el TC avalarà la llei, però no està tan clar si es traurà de sobre les carpetes més polèmiques i dictarà que són els tribunals ordinaris els encarregats d’aplicar l’amnistia en cada cas concret.
L’independentisme alça la veu
El secretari general de Junts, Jordi Turull, no és tan optimista com els Comuns i considera que el pronunciament del TC no el beneficiarà. “Hi haurà la sentència del TC, però els Llarenas, Marchenas i la gent que forma part de la crosta de la toga nostra persistiran fins que Europa els hi parli els peus”, ha augurat en declaracions a l’Agència Catalana Notícies (ACN), que ha parlat amb diversos portaveus i líders polítics sobre l’efemèride. Amb tot, Turull garanteix que l’independentisme persistirà. “Ens en sortirem tant amb la llei d’amnistia com amb el que vam començar l’octubre del 2017”. Des de Junts mantenen que és una “bona llei” perquè reconeix que la “repressió que no hauria d’haver passat”.
El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, considera que la llei d’amnistia és una “gran victòria política” i un “fracàs judicial”. Rufián denuncia que “una part de l’estat i del poder judicial espanyol està podrit” i va en contra “d’institucions democràtiques” perquè “no els agraden les seves idees”. El diputat republicà també considera que la “solució” a l’amnistia serà “internacional i europea” i ha apostat per “reformar i democratitzar” la judicatura per evitar que hi hagi “tants Peinados i Marchenas”. L’eurodiputats del Comuns Jaume Asens, un dels negociadors de l’amnistia, també fa un balanç negatiu de l’aplicació de la llei. “Un any d’incompliment en què els jutges estan desobeint el mandat de les urnes”, lamenta. Igual que Turull, Asens sospita que el Suprem té un “as a la màniga” per no aplicar l’amnistia, tot i que confia que el TC té “prou recursos” per obligar-los.
