Resposta del secretari general de Junts, Jordi Turull, a la tramitació d’un segon indult que té per objectiu retirar la pena de 12 anys d’inhabilitació que encara té pendent de complir. Una inhabilitació que comparteix amb el president d’ERC, Oriol Junqueras, l’exconseller d’Exteriors, Raül Romeva i l’exconsellera Dolors Bassa. Després que el passat, la sala Penal del Tribunal Suprem tramités la petició d’indult instada el mes de juliol passat pel ciutadà Jordi Miralda, Turull ha remès una carta al ministre de Justícia, Fèlix Bolaños, amb una petició clara: vol ser apartat de la petició d’indult per tal “de no blanquejar l’actitud prevaricadora i de rebel·lia dels magistrats del Suprem que el van condemnar”. La carta també serà aportada aquests divendres al Tribunal Suprem que tramita la petició.
De fet, en la missiva Turull considera que l’actitud del tribunal sentenciador, que presidia Manuel Marchena, de negar l’aplicació de la llei de l’oblit penal entrebanca l’aplicació de l’amnistia a moltes persones que encara “estan processades o han estat condemnades”, com ara, els implicats en l’operació Judes. En la carta, a la que ha tingut accés El Món, signada el tres de gener, Turull s’adreça a Bolaños com a “represaliat per la justícia espanyola” i argüeix que ara per ara el que és procedent és aplicar l’amnistia i no un altre indult parcial. La carta arriba després que el ministeri fiscal s’hagi mostrat favorable a la petició i que l’advocacia de l’Estat no es posicioni perquè la seva opinió podria condicionar el govern espanyol que és qui atorga l’indult.
Blanqueig de la prevaricació
En les quatre pàgines de la carta, el líder juntaire esbossa el camí processal i legislatiu que han patit els líders civils i institucionals del país. És a dir, la condemna, la presó, l’indult, la modificació del Codi Penal amb la derogació del delicte de sedició i la reforma del delicte de malversació i, en darrera instància, l’amnistia. Una amnistia pendent d’aplicació entre els condemnats per sedició i malversació per impediment dels magistrats que s’ha argumentat “injustificadament i de forma clarament arbitrària”.
Una actitud que delata com a prevaricadora per impedir l’aplicació de la voluntat del legislador. De fet, l’exconseller de Presidència ho considera “un pols contra el poder legislatiu del qual vostè en forma part és una evidència palmària, perquè molt abans que es promulgués l’esmentada llei ja s’advertia que a mi i a molts altres conciutadans no se’ns aplicaria”. “Concedir-me l’indult no resoldria el greu problema que ha creat gran part del poder judicial contra el poder legislatiu, sinó que ajudaria al fet que les conductes desplegades per aquests magistrats rebels quedessin diluïdes”, sentencia Turull.
“Entenc que correspon al“Tribunal Constitucional i/o en el seu cas a la Justícia Europea (bé el TJUE, bé el TEDH) a determinar de forma rotunda que una part important de l’alta Magistratura espanyola ha desobeït conscient, dolosa i voluntàriament al poder legislatiu, per raons purament polítiques”, conclou Turull en la missiva.
