Nou capítol en el serial de la falta d’aplicació de la llei d’amnistia als condemnats pel judici del Procés i als líders polítics de l’exili. En aquesta ocasió, el protagonista és el secretari general de Junts per Catalunya i exconseller de Presidència, Jordi Turull, que ha presentat un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional després de la resolució del Tribunal Suprem de negar-li l’aplicació de la llei de l’oblit penal. Un recurs d’emparament, en el que Turull demana als magistrats l’aixecament de la inhabilitació absoluta que pateix com a mesura cautelar mentre es tramita la causa.
El recurs, al que ha tingut accés El Món, la defensa de Turull, coordinada per Jordi Pina, recorda que el Suprem li ha negat l’amnistia reinterpretant per tercera vegada diferent el delicte de malversació. A més, hi afegeix el vot particular de la magistrada Ana Ferrer, que va criticar obertament la resolució que descartava l’amnistia perquè raonava que era una decisió que esberlava la voluntat del legislador i anava dirigida a “evitar la vigència d’una llei”.
Vulneració de drets fonamentals
El gruix del recurs es basa en la vulneració del dret fonamental a la legalitat penal, regulat a l’article 25.1 de la Constitució. En aquest sentit, destaca la “interpretació absolutament extravagant, imprevisible i analògica de les expressions propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial i afectació als interessos de la Unió Europea”. Una interpretació que, atès la defensa de Turull, “força el tenor literal de la norma i contradiu obertament la voluntat del legislador, a més de suposar la derogació de facto d’una part important de la Llei d’Amnistia i una ampliació injustificable de les excepcions previstes per aquesta Llei”.
Afegeix en el recurs, la vulneració del dret fonamental a la tutela judicial efectiva i a un procés amb totes les garanties, de l’article art. 24 de la Constitució. D’aquesta manera, la defensa considera que el Suprem “ha modificat els fets provats que van motivar la seva condemna a la Sentència de 14/10/2019”. De fet, el recurs destaca que els magistrats en la seva interlocutòria afegien “nous fets que no van formar part de les acusacions, ni del debat al judici oral, amb la consegüent indefensió”. “S’ha atemptat contra dues garanties fonamentals del procediment penal, com ara la intangibilitat de les resolucions judicials fermes i el dret de defensa”, conclou la defensa.
Per a la defensa les vulneracions incideixen en el dret a la participació política de Turull, recollit a l’article 23 CE, en la mesura que “la pena d’inhabilitació que encara pesa sobre Turull li impedeix participar amb plenitud en possibles processos electorals i accedir a càrrecs públics, malgrat que és un dels principals dirigents d’un dels partits polítics amb més suport electoral entre la ciutadania catalana”. Una referència al càrrec de secretari general de la formació que lidera Carles Puigdemont.
