El fiasco de la detenció fallida del president Carles Puigdemont el passat 8 d’agost portarà poca cua judicial. Tanmateix, fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) admeten que no veuen per enlloc quin delicte podrien haver comès els comandaments dels Mossos d’Esquadra pel fiasco de l’operatiu policial. “En tot cas, i a tot estirar, potser hi ha responsabilitats disciplinàries, però això és una qüestió purament administrativa”, apunten les mateixes fonts. Val a dir que des del Tribunal Suprem apuntaven al TSJC com qui havia d’analitzar si hi havia hagut alguna conducta penal en els responsables polítics i operatius del dispositiu pel fracàs de l’operació.
En aquest sentit, cal recordar que tant Vox com l’entitat Hazte Oír van presentar sengles querelles contra el llavors conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, i els principals comandaments dels Mossos d’Esquadra així com els responsables de l’operatiu. Una querella que, de moment, es troba com unes diligències indeterminades i que ja té tota la documentació requerida a la policia de la Generalitat sobre l’operatiu disposat aquell dia.
El Tribunal Suprem, pel mig
De fet, aquesta informació que s’ha fet arribar al TSJC és el mateix informe que va rebre el Tribunal Suprem, signat pel ja excap del cos, el comissari Eduard Sallent, detallant el relat dels fets, així com els atestats escrits per la Comissaria General d’informació. Un dens atestat, molt criticat per les entitats sobiranistes i pel president del Parlament, Josep Rull, on la policia de la Generalitat reconeixia errades i considerava de més amenaçant l’ANC que no pas el jihadisme o l’extrema dreta. Ara com ara, des del TSJC, però, no acaben de veure l’existència de cap delicte. Tampoc a la Fiscalia, que ha d’elaborar un informe sobre l’admissió a tràmit de la querella, no veuen amb gens d’entusiasme la idea d’obrir diligències penals.
Per altra banda, des del TSJC recorden que l’euroordre estava signada pel Tribunal Suprem i es dirigia a “tots els cossos i forces de seguretat de l’Estat i no només els Mossos, tot i que són la policia integral de Catalunya”. En aquest sentit, també veuen que en la cadena de comandament, si hi hagués algun tipus de responsabilitat, també s’hi hauria d’incloure el ministre de l’Interior Fernando Grande-Marlaska. D’aquí que l’opinió entre els magistrats apunti a la inexistència de fets penals i, a tot estirar, l’existència de fets reprovables administrativament, disciplinàriament o internament.
Els agents dels Mossos detinguts per ajudar Puigdemont
Per altra banda, cal tenir present que els mateixos Mossos van practicar quatre detencions contra membres del cos acusats de col·laborar amb el retorn cap a l’exili del president Puigdemont. Un cas que es troba en instrucció i en què els agents d’Afers Interns encara estan acabant els atestats incriminatoris. Casos on tampoc es pot interpretar cap conducta penal, a priori. De fet, fonts judicials coincideixen amb les defenses que si no es va copsar delicte en la conducta dels dos mossos que acompanyaven Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya el 2018, ara tampoc n’hi pot haver, perquè en cap cas es pot concloure que van entorpir cap ordre judicial. De fet, les defenses d’aquests agents preparen les querelles per detenció il·legal.
