Nova data en el judici per l’1-O al president del grup parlamentari d’ERC Josep Maria Jové, al president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació; i a la consellera de Cultura en funcions, Natàlia Garriga per desobediència greu a l’autoritat. La sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha posat en agenda la vista oral pels tres dirigents republicans després de dos ajornaments, el darrer, per coincidència amb la campanya per a les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 12 de maig. En principi, el judici començarà les sessions el 2 d’octubre i s’allargarà durant diverses sessions fins al 29 de novembre.
La nova convocatòria, comunicada a través d’una diligència del secretari judicial del TSJC, arriba una setmana abans que el Congrés de Diputats aprovi la llei d’amnistia. Un text legal que podria fer caure el judici. De fet, aquesta vista oral és la derivada de la investigació del Jutjat d’Instrucció 13 sobre el Procés i que, per aforament, dels processats, li correspon al TSJC enjudiciar. A més, abans d’arribar a judici hi ha hagut força processos paral·lels que han entrebancat el procediment com ara recusacions al president de Tribunal, Jesús Maria Barrientos, no només per part de les defenses, sinó fins i tot, de l’acusació particular de Vox.
Un judici dubtós
Les defenses esperen que el judici caigui del calendari amb l’aplicació de la llei d’amnistia. En aquest sentit, cal remarcar que el Jutjat d’Instrucció 13 i el Jutjat d’Instrucció 18, que han instruït parts de la causa no sense polèmica processal entre tots dos, encara no han elevat la causa a l’Audiència de Barcelona per celebrar la vista. Una letargia pensada en clau d’amnistia. De fet, ja hi ha tres processos judicials aturats a l’espera de l’aplicació de la llei del perdó als independentistes.
El judici a Jové, Salvadó i Garriga s’esdevè per la seva suposada implicació institucional en l’organització del referèndum. Jové era el número dos de la conselleria d’Oriol Junqueras, l’octubre de 2017 i Salvadó, el secretari general d’Hisenda, encarregat de posar en marxa les estructures d’Estat impositives. Garriga era directora de Serveis de Vicepresidència i Economia i Hisenda, però la instructora del cas, Eugènia Alegret, va concloure que, a diferència de Salvadó i Jové, no havia comès malversació i només li va imputar desobediència greu.
