El Tribunal de Comptes ha rebutjat suspendre la causa per les despeses de l’1-O contra Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i una trentena d’exalts càrrecs de la Generalitat perquè la llei d’amnistia encara no s’ha aprovat. Fa dos mesos, un cop acabat el judici, els encausats d’ERC van reclamar la suspensió del procediment perquè el PSOE havia entrat a registre la norma, que com a molt d’hora s’aprovarà a la primavera. La consellera del Departament 2º de la Secció d’Enjudiciament, Elena Hernáez, ha descartat suspendre’l perquè no es coneix la lletra petita de la norma.
Els republicans al·legaven que era “altament probable” que l’entrada en vigor de la llei d’amnistia es concreti en els pròxims mesos i podia “comportar càrregues processals innecessàries”. Durant la vista celebrada el passat 17 de novembre, tant la Fiscalia com Societat Civil Catalana, que actua com a acusació particular, s’havia mostrat contraris a suspendre el procediment. El ministeri públic va recordar que no es podia “subordinar [el procediment] a un esdeveniment futur”.
La justícia reclama 3,1 milions d’euros per l’1-O
La Fiscalia reclama 3,1 milions d’euros de manera conjunta i solidària a 35 exalts càrrecs de la Generalitat per la seva presumpta implicació en el suposat desviament de fons per al referèndum d’independència del 2017 i l’acció exterior de la Generalitat durant els anys del Procés. En un primer moment, el Tribunal de Comptes reclamava 9,5 milions d’euros als encausats, però posteriorment va rebaixar els seus càlculs. Societat Civil Catalana demana cinc milions a una desena d’exalts càrrecs. Tots els encausats han dipositat la fiança corresponent.
Entre els encausats, a més de Puigdemont i Junqueras, hi ha l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, que ja va ser condemnat a tornar gairebé cinc milions d’euros, més un d’interessos, per la consulta del 9-N; els exconsellers Raül Romeva i Jordi Turull; els consellers a l’exili, Toni Comín i Lluís Puig; els exdelegats de la Generalitat als Estats Units, França, Itàlia i Portugal i delegats que encara ocupen el seu càrrec, com els d’Alemanya i l’Est d’Europa.
