Tres imputacions més en la causa del Jutjat d’Instrucció 20 de Barcelona sobre l’espionatge amb Pegasus als caps de files d’ERC al Parlament i al Parlament Europeu, Josep Maria Jové i Diana Riba. En una roda de premsa al Parlament, tant Jové com Riba, acompanyats de l’exconseller d’Interior i portaveu del partit en matèria antirepressiva, Joan Ignasi Elena, han anunciat aquest matí la imputació de tres directius del grup NSO -l’empresa d’Israel proveïdora del programari espia- per l’espionatge a representants polítics.
En concret, es tracta de Omri Lavie, Shalev Hulio i Yuval Somekh, que ja estaven imputats en la causa que se segueix per l’espionatge a l’advocat Andreu Van den Eynde. Per primera vegada, estan imputats per espiar polítics. Arran d’aquestes imputacions, el grup dels republicans a Madrid reclamarà al govern de l’Estat desclassificar el cas Pegasus a través d’una bateria de preguntes registrades al Congrés seguint el fil de la iniciativa que dilluns va fer pública Irídia reclamant al Consell de Ministres que deixi d’obstaculitzar l’avenç dels processos judicials per aquestes causes.
Un pas endavant
De fet, dilluns d’aquesta setmana declarava en la mateixa causa, l’exdirectora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, tot i que al·legar el dret de reserva per esquivar donar respostes a les defenses i al ministeri fiscal. Un cop van acabar les declaracions sí que es va avançar que aquesta setmana hi hauria novetats sobre l’espionatge i la causa que aquest matí s’ha confirmat, la imputació dels directius de NSO.
Per a Jové i Riba es tracta “d’un pas endavant perquè és la primera vegada que s’imputa l’empresa de Pegasus en causes de representants polítics”. Els republicans ho consideren, doncs, una “fita sense precedents” en tant que és un avenç en la defensa dels drets de representants de la ciutadania. Amb aquesta imputació i la fallida declaració d’Esteban de dilluns, ERC també demana i pregunta a l’executiu de Pedro Sánchez si desclassificarà la informació per avançar en les investigacions, quines mesures prendrà per garantir un control democràtic real del CNI i quines compensacions rebran les persones afectades.
També reclamen responsabilitats polítiques en cas que es confirmi la implicació dels serveis d’intel·ligència. ERC critica que el govern espanyol invoqui la Llei de Secrets Oficials de 1967 per impedir la compareixença d’exresponsables del CNI. “Una actitud que contradiu les recomanacions internacionals”, retreuen els republicans.
