Aquest dimarts s’ha comunicat formalment a tots els investigats per la suposada trama russa del Procés que la causa s’arxiva definitivament. Ha estat per una duríssima interlocutòria de la secció 21 de l’Audiència de Barcelona, que, a més de donar carpetada al cas, renya sense embuts les maneres de fer del jutge instructor de la causa Volhov. Una decisió que arriba quan falta just un mes per a la jubilació de veterà magistrat instructor, el controvertit Joaquín Aguirre, que dirigeix des de fa anys i panys el jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona.
El jutge ja té el permís del Consell General del Poder Judicial per jubilar-se el pròxim 15 de gener. Tot i que ja, arran d’una baixa laboral, el jutjat està en mans de la titular d’una altra togada que coneix bé el Procés. En concret, la titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, Alejandra Gil, que encara té pendent d’aplicar l’amnistia, per motius d’un garbuix processal, a la macrocausa del Procés, que es va iniciar al seu jutjat quan el dirigia Juan Antonio Ramírez Sunyer, ara ja mort.
En tot cas, la jubilació d’Aguirre arriba també en plena instrucció del cas Negreira, sobre presumpta compra d’àrbitres per part del FC Barcelona, i encara amb els recursos pendents en causes com el cas de la noia a qui els Mossos li van buidar un ull en una protesta per la detenció i entrada a presó de Pablo Hasél. Aguirre tanca una trajectòria amb un altre fiasco d’instrucció, la macrocausa Macedònia de corrupció policial que va acabar amb sonores absolucions. I amb gravacions i anotacions que apunten a la seva col·laboració amb la policia patriòtica en alguns dels casos contra l’independentisme, especialment, en el cas Josep Lluís Trapero.
De Rússia a Cuevillas, passant pel CNI
De fet, l’origen de l’arxiu de la trama russa es troba en un recurs interposat per la defensa de Xavier Vendrell i de Toni i Roc Aguilera, propietaris de l’empresa Events, que reclamaven a l’Audiència tancar el cas per vulneració de diverses garanties processals. Entre aquestes, una d’important és la vulneració de l’article 324 de la Llei d’Enjudiciament Criminal que estableix la limitació de la durada màxima de la instrucció. Un article que es va canviar gràcies a la coneguda com a reforma Cuevillas, un canvi normatiu que va impulsar l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas quan era diputat al Congrés per Junts per Catalunya. De fet, és el mateix article que va servir per tancar el cas Tsunami Democràtic i que pot ser concloent en el cas Judes, si no s’acaba aplicant l’amnistia.
La decisió d’avui és especialment greu per al jutge per la contundència de l’arxivament. El jutge s’acomiada de la toga amb una censura contundent per part d’un òrgan judicial superior en un cas al qual ha dedicat milers d’euros de recursos públics i ha obligat a la mobilització d’equips legals per intentar aturar el cop. De fet, la trama russa ja va ser arxivada dues vegades. Per una banda, un altre magistrat força conegut i ja jubilat com l’extitular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, que també va investigar en secret i durant un any la virtual trama russa del Procés i que va tancar sense mai aixecar el secret.
De fet, quan Aguirre li va demanar el sumari, García Castellón s’hi va negar perquè la investigació de l’Audiència Nacional va obligar fins i tot a la mobilització del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) que no li feia gens de gràcia molestar Rússia, quan s’estava negociant la distribució del seu gas abans de la Guerra d’Ucraïna. La segona vegada va ser, el passat mes de juny quan l’Audiència de Barcelona va obligar a tancar el cas perquè cap de les noves investigacions ni dades recollides justificava la continuïtat de la pròrroga de la instrucció. El jutge va fugir de l’escomesa amb el que els magistrats de la Secció 21 qualifiquen de “subterfugi” i va obrir una nova peça separada. Una decisió que ha molestat visiblement als magistrats que han decidit tancar el cas amb una esbroncada insòlita.
Un cas ple d’opinions personals
Ara s’ha tancat un cas en què, com reconeix la interlocutòria d’avui, està basat en “opinions personals” sense cap mena de rellevància penal. De fet, la resolució retreu les “consideracions generals abocades per l’instructor a l’acte recorregut sobre la guerra híbrida i la ingerència russa”. Així mateix, destaca “la cita d’informes treballs doctrinals i periodístics, divagacions sobre qüestions polítiques i filosòfiques, així com l’exposició de dades biogràfiques d’alguns investigats”. I retreu especialment les “opinions purament personals de l’instructor i la seva pròpia visió sobre l’evolució històrica del denominat Procés – el que no té rellevància als efectes jurídics penals”.
En aquest sentit, cal recordar les gravacions de les declaracions que prenia als principals implicats del cas en què el magistrat divagava, opinava i criticava, quan no faltava el respecte, als declarants. Així mateix, la secció recorda com es va aprofitar del seu poder per instruir una peça que no tenia ni cap ni peus i com va canviar els delictes -de malversació a traïció- amb l’objectiu d’esquivar l’aplicació de l’amnistia. Aguirre que es va encetar en la judicatura mediàtica amb el cas del frau per escapar del servei militar o el famós Gran Tibidabo, que va acabar amb penes mínimes, deixa l’estrada amb una seriosa esbroncada de la secció que revisava les seves causes.
