Tothom té els deures fets davant el nou repte de la política espanyola i catalana, l’aplicació de la llei de l’amnistia. La possibilitat que a principis de la setmana vinent es publiqui la llei al Butlletí Oficial de l’Estat no ha agafat ningú amb el pas canviat. Defenses, ministeri fiscal i jutges i tribunals ja tenen la motxilla preparada per afrontar el que molts dels implicats qualifiquen de “desafiament”. Una llei penal i orgànica d’aquesta categoria i importància suposa, després d’una intensa negociació política, una ingent feina d’orfebreria jurídica i processal. A més, la casualitat també ha volgut que la llei podrà ser aplicada en paral·lel a l’inici d’una legislatura al Parlament de Catalunya i quan es planteja un escenari de repetició electoral.
A banda de l’embolic polític, incrementat per l’anul·lació del Tribunal Constitucional del vot a distància de Lluís Puig dictat per sorpresa aquesta setmana, les parts implicades fa dies que vetllen armes. Per una banda, les defenses ja tenen preparat un escrit més o menys coordinat dels casos més mediàtics i que impliquen protagonistes polítics de primera fila durant el Primer d’Octubre, és a dir, els presos polítics. Així com casos més nombrosos, com els comptabilitzats per Alerta Solidària, que respon a un reguitzell de causes per desordres, desobediències, aldarulls, lesions o danys. I després casos que entrarien en l’amnistia, però que cal especificar més per explicar la connexió dels fets instruïts o investigats en el marc dels supòsits que preveu la llei. Segons ha pogut saber El Món, molts d’aquests escrits ja són en mans dels procuradors per tal que quan el BOE imprimeixi la llei es registrin de manera automàtica.
En aquest context, fonts de la Fiscalia asseguren que el ministeri públic també ha fet la feina. Així, després de mesos de treball d’orfebreria, han pogut fer un llistat amb tots els casos que consideren susceptibles de ser amnistiats. En aquest sentit, la posició dels fiscals es mou entre dos posicionaments: esperar l’acció de les defenses i, en cas que els advocats s’adormin, en el termini previst de dos mesos, emprendre l’acció com a defensors de la legalitat vigent. Al capdavall, la llei deixa clar que els jutges són els encarregats d’aplicar l’amnistia i, per tant, les parts podrien esperar al fet que el mateix jutge o magistrat apliqui o no l’amnistia de manera directa i raonada. De fet, alguns magistrats ja han suspès vistes davant la imminència de l’amnistia i altres ja han deixat entreveure que n’entorpiran l’aplicació amb maniobres com qüestions prejudicials i qüestions de constitucionalitat.
Un escenari innovador i un camí processal
Les fonts consultades tant de la defensa com de Fiscalia detallen a El Món que l’amnistia obre un “escenari jurídicament nou, complex i amb molts components”. En aquest marc, admeten que caldrà anar “partit a partit”, d’aquí que la Fiscalia no emeti una instrucció general com sí que es va fer per la llei d’amnistia de 1977. En aquest cas, recorden que aquesta llei “no té aplicació a tota Espanya” i que, en aquesta ocasió, es poden “individualitzar les causes”, a diferència de la llei de l’oblit penal postfranquista, que era d’abast general. Tot i això, la Fiscalia recorda que tindrà el mateix paper a Reus que a l’Audiència Nacional. D’aquí que el Gabinet de la Fiscalia General de l’Estat hagi mantingut reunions per “armar la unitat” amb els fiscals delegats a Catalunya, els fiscals d’àrea, i les fiscalies de l’Audiència Nacional, Tribunal Constitucional, Tribunal de Comptes i del Tribunal Suprem.
La mateixa judicatura remarca que un cop la llei es publica al BOE ja té “presumpció de validesa, de legalitat i de constitucionalitat”. Amb aquesta tesi, tant Fiscalia com les defenses contemplen tres fases. En un primer terme, si els fets encaixen o no en l’aplicació de l’amnistia. Una pantalla que té tres opcions: que el jutge o tribunal cregui que en queda exclosa -una decisió que obriria el termini per als recursos ordinaris- o bé que se n’accepti l’aplicació sense cap dubte. La tercera opció és admetre que els fets poden ser amnistiables, però que hi hagi dubtes del jutge sobre la seva coherència amb la Constitució o el dret europeu, que és on entrarien en joc les qüestions prejudicials o les qüestions de constitucionalitat. Així com l’aixecament o no de les mesures cautelars com les ordres de detenció o els embargaments.
El dubte afavoreix el reu amb les mesures cautelars
Tant defenses com Fiscalia conclouen que si un jutge planteja una qüestió prejudicial o de constitucionalitat, les mesures cautelars ha de decaure. L’argument és que si el jutge té el dubte sobre si un fet és amnistiable, ja dona per fet que es pot amnistiar, per tant, en una situació de dubte no poden manllevar-se drets fonamentals. “Si hi ha dubtes de la seva aplicació no es poden restringir drets fins que es resolguin els dubtes”, abonen fonts fiscals. Una tesi que comparteixen les defenses. De fet, si hi ha una qüestió prejudicial interposada pel Tribunal Suprem podria fer que algun jutge s’afegeixi i esperi la resposta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea a la consulta plantejada per la sala penal. Tot i que hi ha un diferencial clau que és “l’autoria”: això és que cada investigat ho és per un nivell d’autoria o responsabilitat diferent. Un element que fa diferent cada cas. De tota manera, el convenciment és que les mesures cautelars s’haurien d’aixecar, i això inclou les ordres de detenció dels processats que es troben a l’exili.
En aquest marc és important remarcar el conflicte que pot existir a la Fiscalia respecte dels casos de terrorisme o malversació. L’informe dels quatre fiscals del Procés és simplement una “opinió”, i la Fiscalia, com a òrgan, en pot tenir una altra. Si difereixen, sempre s’imposarà el principi de jerarquia. És a dir, si l’opinió de la Fiscalia entén que la malversació de la causa del Procés o del TSJC respecte a Josep Maria Jové o dels acusats en el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona és amnistiable, s’aplicarà aquest criteri, encara que els fiscals de Sala opinin el contrari. “La Fiscalia té camins en el seu Estatut per a aquests casos”, indiquen les mateixes fonts. Un fet que es pot repetir en la causa al Tribunal Suprem contra Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg en el marc del Tsunami Democràtic o bé amb els condemnats o perseguits per malversació en la causa especial del Procés que instrueix Pablo Llarena i dirigeix Manuel Marchena.
