Segona compareixença d’avui a la comissió d’investigació del Congrés sobre dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils. Després del portaveu de la mesquita de Ripoll on exercia l’imam Abdelbaky Es Satty, cervell de la cèl·lula jihadista, ha estat el torn de la caporal amb número cautelar “Foc 106”, dels Mossos d’Esquadra de l’àrea del Tedax-NRBQ, la unitat de la policia catalana d’explosius. Una compareixença rigorosa i extraordinàriament professional, tant per la seguretat de les respostes, per la convicció del to i per la capacitat tècnica que ha semblat demostrar en les seves explicacions força plàstiques i clares. De fet, força més clares que no pas la seva declaració a la vista oral del judici a l’Audiència Nacional.
La “Foc 106” s’ha esforçat a aclarir els punts foscos de l’explosió d’Alcanar on les formacions polítiques han furgat per o bé atacar els Mossos d’Esquadra, o bé per criticar el rebuig a la col·laboració del Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil; sobre les possibilitats que l’explosió fos provocada o sobre el paper de l’imam. La Tedax ha assegurat que va “ser un miracle” que no explotés abans i ha alertat que la quantitat d’explosiu trobat podria haver fet caure qualsevol edifici tenint present que “la idea” de la cèl·lula “no era mantenir-se vius”.
Entre 250 i 500 quilos d’explosius i les teories
El primer a obrir el foc dels interrogatoris ha estat el portaveu d’EH Bildu, Jon Iñarritu, que ha començat amb les seves habituals preguntes ben pensades, curtetes i al peu. Així, el diputat basc ha recordat les teories expressades pels partits espanyolistes que la jutgessa de guàrdia va fer una primera valoració avisant a les policies que “l’explosió no semblava la d’un laboratori de drogues”. Una teoria que ha tirat per terra.
La Tedax ha estat clara. Ha relatat que es va incorporar el 18 a les nou del matí, quan provenia d’un curs a Holanda. En aquell moment, els Bombers tenien la seva hipòtesi i els Mossos d’investigació criminal, la seva. Per una banda, els Bombers creien que els ocupants de la casa feien traspàs de gas entre bombones franceses a espanyoles que hauria generat una atmosfera explosiva que amb una guspira dels motors dels congeladors hauria fet esclatar l’explosiu que manipulaven. La policia, en canvi, hi veia més un laboratori de drogues perquè havien detectat molta quantitat d’acetona. “Cal destacar que mirar la casa en aquell moment era una tasca molt difícil, perquè la casa estava triturada”, ha comentat als diputats. Per tant, la jutgessa no havia avisat de res.
També ha desmuntat una altra de les teories de les forces espanyolistes. En concret, que Mossos havia rebutjat l’ajuda dels Tedax de la Guàrdia Civil i del CNP. La Tedax ha insistit que “si haguessin vingut, el cap d’aleshores els hauria facilitat qualsevol dada, no haurien treballat, això no perquè el servei era nostra, però la informació important els hi hagués donat de forma directa”. “El meu cap tenia una relació molt estreta i estic segura que estarien al cas de totes les informacions”, ha afegit. Fins i tot, ha apuntat que van donar informació a l’FBI nord-americà. “Treballar alhora seria una cosa anòmala, no ho he vist mai en 25 anys”, ha emfatitzat la caporala, però sí que pot ser que “tinguem un servei i els companys venen a preguntar què fem i a buscar informació, els hi donem i se’n van”.
Una explosió, una furgoneta i un senyor gran
La Foc 106 ha justificat, a través de la descripció de com va quedar la casa d’Alcanar, com va anar l’explosió. En aquest context, ha deixat clar que “taxativament, l’explosió de la nit del 16 d’agost va ser provocada per un explosiu extern”. Seguint aquest fil, ha concretat que primer va esclatar el pàrquing, que va tirar les parets sobre l’habitació 1, on hi havia explosiu escampat i va provocar la segona deflagració.
Segons els seus càlculs, a la vista que especulaven amb una quantitat de 345 quilos de peròxit i 500 d’acetona, refinats a rendiments del 15 al 95%, i el testimoni del supervivent i les proves recollides, els donava una forquilla d’entre 250 i 500 quilos de la Mare de Santan, el TATP, triperòxid de triacetona. També van trobar 97 bombones de butà plenes i 7 buides. Un material que hauria afegit metralla i més explosions perquè les bombones “no esclaten per simpatia”. “Va ser un miracle que no explotés abans”, ha exclamat. “Aquesta quantitat d’explosiu hauria tirat a terra qualsevol edifi”, ha assenyalat.
Per altra banda, la caporala ha explicat que mentre feia les perquisicions el dia 20 d’agost se li va acostar un veí. Segons ha narrat, aquest veí estava fent una barbacoa, i que va veure com una furgoneta blanca amb un “vell” marxava de la casa abans de l’explosió. Li va demanar més detalls i li va descriure un “home que anava alguna vegada a la casa, amb el pèl canós, barba llarga i pèl arrissat”. Com que no tenia capacitat operativa va prendre declaració i va passar les dades als seus companys d’Informació, que li van prendre declaració el 22. Un dels grans misteris resolts.
