El Tribunal Constitucional (TC) ha acordat aquest dimarts admetre a tràmit per unanimitat el recurs que ha presentat el govern espanyol contra la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que demana declarar la independència de Catalunya i que la Mesa del Parlament va admetre a tràmit el passat 20 de febrer. La decisió de l’alt tribunal suposa fet que suposa la suspensió cautelar de la proposta registrada per Solidaritat Catalana per la Independència i que va prosperar gràcies als tres vots a favor de Junts per Catalunya i la CUP, l’abstenció de la representant d’ERC i el vot a contra els dos membres del PSC a l’òrgan rector de la cambra catalana, que va tombar totes les propostes de reconsideració que es van presentar.
La decisió de l’alt tribunal s’ha pres per unanimitat després d’una hora i mitja d’intens debat i amb algunes discrepàncies sobre les raons per admetre el recurs. La qüestió ha arribat al Tribunal Constitucional després que el Consell de Ministres del 26 de març passat acordés presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra la ILP. Ara, el Constitucional ha donat compte de la demanda i dels documents presentats al Parlament i li dona un termini de 20 dies per aportar les al·legacions que consideri convenients.
Després d’aquella reunió de l’executiu espanyol, el ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, va detallar que el govern de Pedro Sánchez havia decidit impugnar la iniciativa perquè això paralitza “de manera immediata” la seva tramitació, atès que la Constitució fixa que quan el govern espanyol acudeix al TC i demana la suspensió d’una disposició, aquesta es congela, un fet que no passa amb els recursos dels grups parlamentaris.
Què demana el text suspès pel TC?
La ILP registrada per Solidaritat i admesa a tràmit per la Mesa del Parlament, tot i l’informe negatiu no vinculat d’un lletrat, demana que la Cambra catalana declari la independència de Catalunya. Concretament, l’articulat, que ja es va debatre el 13 d’abril de 2011 a la cambra catalana, estableix que la declaració d’independència serà efectiva quan s’aprovi la llei al Parlament, quan es negociï amb la comunitat internacional la “forma i el moment” de fer-ho i quan sigui declarada per una majoria absoluta dels diputats de la cambra catalana.
De fet, l’articulat és idèntic que al que va presentar solidaritat fa 13 anys i només s’han reformulat els antecedents que havien quedat desfasats, ja que no tenien en compte ni la consulta del 9-N del 2014 ni el referèndum del 2017 ni les conseqüències posteriors. Per adaptar-lo, la formació independentista va comptar amb la col·laboració de l’exdiputat, jurista i notari, Alfons López Tena, que va ser qui va redactar aquella llei.
