Al Tribunal Constitucional se li ha girat feina. Tant és així que els serveis d’administració de l’alta magistratura han hagut d’elaborar un excel amb els recursos presentats per diverses administracions i grups parlamentaris contra la llei d’amnistia. En concret, un total de deu recursos d’inconstitucionalitat que els magistrats, un cop escatides de les recusacions, s’acumularan per resoldre en un termini d’entre sis mesos i un any.
En concret, els magistrats hauran de resoldre l’admissió a tràmit dels recursos interposats pel grup del PP al Congrés i els que provenen de governs autonòmics i de les comunitats autònomes. Així, Aragó es presenta un des del seu parlament i un altre el seu govern així com el de Múrcia; els governs de Cantàbria, Galícia, Castella-la Manxa, Madrid i Andalusia. Ara per ara, el Constitucional ha hagut de nomenar ponents per la seva admissió a tràmit com a primer pas per la seva validació.
Un grapat de recusacions
Dels deu recursos s’han presentat en quatre recusacions. És a dir, peticions de les parts recurrents perquè alguns dels magistrats s’apartin del cas. Les quatre recusacions afecten sempre els mateixos magistrats. En concret, al president Cándido Conde-Pumpido, que s’ha apartat de causes sobre el Procés, l’exministre de Justícia que va preparar els indults, Juan Carlos Campo, i la catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona Laura Díez, que la dreta la considera un papus favorable a les tesis catalanes i de l’esquerra.
Cap recusació a un dels membres conservadors, ni tan sols a José Maria Macías, que va elaborar i signar l’informe contrari a la llei d’amnistia quan fins al passat dijous era vocal del Consell General del Poder Judicial i es dedicava a presentar actes a Barcelona i Madrid contra l’aplicació de la llei. De fet, Macías és ponent del recurs presentat pels diputats del PP. Entre els ponents també hi ha recusats, com la mateixa Díez o Campos. Però també hi ha a la llista César Tolosa, María Luisa Segoviano, Concepción Espejel, Enrique Arnaldo, Ramon Saéz, Maria Luisa Balaguer i Ricardo Enríquez. Ara la logística processal passarà per si demanen que algun magistrat conservador, com Macías, s’aparti i com s’acumulen els procediments en un mateix ponent.
