Decisió interessant del ple del Tribunal Constitucional tot i desestimar les pretensions del recurs d’empara presentats pel president a l’exili Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín. Un recurs arran que la Junta Electoral Central havia rebutjat incloure’ls en la relació de diputats electes del Parlament Europeu per no haver jurat o promès la Constitució Espanyola. La resolució opta per desestimar el recurs, però, això sí, amb un reconeixement implícit de qui reconeix els drets.
De fet, la sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Cándido Conde-Pumpido Tourón, entén que el Parlament europeu ja els ha reconegut de facto els seus drets i per tant, que no han estat lesionats i que no perviu la suposada situació de vulneració de drets. Fins i tot, la resolució detalla que el 13 de gener del 2020 l’Eurocambra ja va acceptar la seva condició d’electes, és a dir, onze mesos abans de presentar la demanda. En tot cas, el ponent insisteix que el Tribunal Constitucional no pot sentenciar sobre peticions declaratives quan es desvinculen de situacions reals.
Una desestimació que estima
En concret el recurs d’empara formulat per Puigdemont i Comín qüestionava la decisió de la Junta Electoral Central, ratificada judicialment, de no incloure’ls en la relació de diputats electes comunicada al Parlament Europeu com a conseqüència de no haver prestat presencialment acatament a la Constitució després de les eleccions celebrades el 26 de maig de 2019. Els magistrats parteixen del fet que onze mesos abans que fos presentada la demanda d’empara, en sessió plenària de 13 de gener de 2020, el Parlament Europeu va acceptar la seva elecció com a diputats europeus amb efecte retroactiu a partir del 2 de juliol de 2019.
Per tant, consideren que tant Puigdemont com Comín van ser autoritzats a assumir-ne les funcions, exercir el seu mandat representatiu ia ocupar-ne els escons. És a dir, a “exercir plenament des d’aleshores els drets corresponents al càrrec representatiu pel que van ser elegits”. Així subratllen que “la decisió del Parlament, posterior als acords de la Junta Electoral Central impugnats, posa de manifest que, encara abans d’anar al procés d’empara, per un acte del poder públic, els recurrents van obtenir de facto la satisfacció extraprocessal de les pretensions de restabliment o preservació dels drets fonamentals denunciats”. “L’eventual lesió no perviu”, conclouen. És a dir, que en aquest cas, quin mana és el Parlament Europeu i no si la JEC atorga l’acta o no en base si s’ha fet la promesa.
El Tribunal recorda a la seva resolució que la llera processal d’empara “no és apte per pronunciar-se sobre pretensions purament declaratives desvinculades d’una lesió real i efectiva dels drets que s’invoquen”. “La circumstància exposada ha portat a apreciar l’extinció de l’objecte de la pretensió principal d’empara, i de totes les derivades, cosa que justifica la desestimació de les pretensions formulades”, indica la resolució.
