Aquest dilluns, Alerta Solidària comunicava que el Tribunal Constitucional havia admès a tràmit el seu recurs d’empara contra les fugues i filtracions del sumari de la causa Judes. Un recurs que els magistrats consideren de “transcendència constitucional” per mirar de confirmar si hi va haver o no vulneració de drets dels investigats, amb filtracions interessades de la causa, en dates concretes, en contextos molt determinats i amb uns perjudicis molts clars.
La decisió del TC arriba després que el primer d’octubre del 2019 es va interposar la primera denúncia davant dels tribunals per part de les defenses dels arrestats en la ràtzia del 23 de setembre del mateix any. Un operatiu espectacular de la Guàrdia Civil realitzat amb la connivència de la Fiscalia Antiterrorista i del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, en mans de Manuel García Castellón, just quinze dies abans de la publicació de la sentència del Procés.
L’historial del cas i el recurs davant el Tribunal Constitucional, al qual ha tingut accés El Món, mostra el despropòsit de la instrucció i l’aplicació del que es coneix com a “pena del telenotícies”. Tot plegat, amb la filtració de dades i informacions delicades dels processats en un moment molt incipient de la instrucció, com una peça més contra l’independentisme a través de criminalitzar els Comitès de Defensa de la República (CDR). La investigació dels lletrats de la defensa han pogut apuntar els responsables de la filtració, que serien funcionaris del jutjat, de la qual retreuen que no hi ha hagut una mínima activitat investigadora. Tot aquest periple judicial és, per als advocats, un “cas claríssim, exemplar, de lawfare, en què les estructures judicials s’han abocat, amb la complicitat de la caverna mediàtica, a marcar l’agenda política, executant actuacions o filtracions cada cop que els interessava sota criteris no jurídics sinó polítics”.
Des de l’octubre de 2019
Les detencions del 23 de setembre van despertar les sospites dels advocats de la defensa pel fet que hi havia determinada premsa avisada del moment de les detencions, amb informació que estava classificada pel jutjat instructor com a secret de sumari. L’allau de dades de la investigació i dels 9 detinguts va obligar els advocats a interposar, l’1 d’octubre de 2019, denúncies davant l’Audiència Nacional per un delicte de revelació de secrets de l’article 197.3 del Codi Penal i un delicte contra l’administració pública dels articles 417 i 418 de la mateixa llei. Però ja es van trobar amb la primera pedra a la sabata. Concretament, que el ministeri fiscal, dos dies després de la interposició de les denúncies, va al·legar que les filtracions no serien competència de l’Audiència Nacional i va advocar per traspassar la denúncia a un jutjat d’instrucció.
García Castellón fa cas de la Fiscalia i remet les denúncies al jutjat degà de Madrid, només sis dies després de la interposició de les denúncies. Curiosament, García Castellón aixeca el secret de sumari el 7 d’octubre de 2019 de les diligències que justificaven, a priori, l’operació Judes, les 99/2018, però s’amaga que inclouen atestats de les diligències 104/17 del mateix jutjat de l’Audiència Nacional, una causa paral·lela que ha estat més de quatre anys secretes i sense comunicar-ne l’existència als principals processats. Les denúncies, però, segueixen el seu curs i toquen per torn de repartiment el jutjat d’instrucció 41 de Madrid. El 31 d’octubre, el jutge del 41 enumera els mitjans denunciats –El Mundo, la Cadena SER, El País, El Confidencial, La Vanguardia, Abc, El Español i RTVE- i els cita per al 29 de novembre.
Més filtracions i canvi de jutjat
Tot i l’obertura de les diligències, el cinc de novembre hi ha més filtracions. Aquesta vegada són del sumari sencer, i amb el detall que incorporen els vídeos de les compareixences dels detinguts davant García Castellón per decidir la presó preventiva. Cal tenir present que les defenses només tenien accés a les declaracions en format d’àudio i no pas de vídeo. Un fet que permetia delatar l’origen de la filtració, que només podia sortir del jutjat o de la Fiscalia. Tres dies després, els advocats d’Alerta Solidària anuncien una querella criminal que s’ampliarà dos dies més tard amb els noms i cognoms dels suposats filtradors. Dues identitats que es demana que siguin certificades i que després s’interrogui els sospitosos i s’extreguin dades del seu mòbil i del seu correu electrònic. Una de les identitats pertany un funcionari del jutjat.
El 21 de novembre el jutge decreta el secret del sumari sobre les filtracions i només permet al ministeri fiscal tenir-hi accés. La Fiscalia, però, el primer que fa és interposar un recurs de reforma amb què demana al jutge l’arxivament immediat de la instrucció i anul·lar les citacions als mitjans. Només dos dies després de la petició del fiscal, el 27 de novembre, el jutge estima el recurs del fiscal i fa un doble salt, envia la causa al jutjat d’instrucció 47, que havia rebut les tres primeres denúncies l’octubre de 2019. Un nou jutjat entra en escena. El nou jutge, el 18 de desembre, acumula totes les causes, i sense fer cas de l’arxiu del jutge del 41, dona ordres a la policia judicial per tal que esbrini la identitat d’un “operador jurídic” amb un número d’identitat que s’hauria detectat en una de les publicacions difoses a la premsa.
Cap mínima investigació
El deu de gener de 2020 hi ha una única citació policial amb un dels advocats de les acusacions a la causa. Els denunciants, detinguts durant l’operació Judes no en saben res. Causalment, el 12 de febrer presenten un escrit, tips d’esperar per tal que se’ls doni accés a les diligències. Just l’endemà, el jutge dicta una resolució amb què arxiva el cas. Les defenses no es donen per vençudes i presenten un recurs d’apel·lació directa contra l’arxivament i sol·liciten prorrogar la instrucció. De fet, encara no tenen l’accés a la causa i ja l’han arxivada. En aquest context, els lletrats presenten un escrit reiterant la sol·licitud d’accés a la causa per tal de poder formular el recurs d’apel·lació oportú. Els lletrats retreuen al jutjat que no han pogut saber ni quines diligències s’han dut a terme que justifiquin l’arxivament.
El 21 de febrer del 2020 se suspèn el termini per recórrer per tal de tenir accés a la causa, però quan es decreta l’estat d’alarma per la pandèmia de Covid, un mes després, se suspenen els terminis. Finalment, el recurs d’apel·lació es formalitza el 23 de juny de 2020. No serà fins al 22 d’octubre de 2020 que es notifica a les defenses la interlocutòria de la secció 29 de l’Audiència de Madrid amb què els desestimen el recurs. Davant aquesta decisió, s’interposen dos recursos d’empara que ara el Tribunal Constitucional ha admès perquè considera que en el cas hi concorre una “especial transcendència constitucional perquè planteja un problema o afecta una faceta d’un dret fonamental sobre el qual no hi ha doctrina del TC”. Així mateix, ha instat el jutjat d’instrucció 47 de Madrid a demanar a les parts que es pronunciïn en deu dies.
