S’havia fet esperar, havia costat Déu i ajuda aconseguir-la. L’aritmètica parlamentària va permetre el passat 16 d’agost comprometre el PSOE i Sumar a crear una comissió d’investigació sobre els atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils. Va formar part del pacte de Junts amb el PSOE per la Mesa del Congrés per triar Francina Armengol segona autoritat de l’Estat com a preàmbul de la investidura. Les expectatives, i també les esperances, s’endreçaven amb un instrument que políticament podria ajudar a aclarir les zones fosques que havien quedat pendents de l’atemptat.
En concret, la figura de l’imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, i la seva tèrbola relació amb els serveis d’informació de l’Estat, les errades en els protocols de prevenció per part dels Mossos d’Esquadra, la descoordinació dels cossos policials, els buits de la investigació, les proves d’ADN i les explicacions sobre els reactius caducats, i sobretot, què s’ha fet per evitar una altra tragèdia com aquesta. Nou mesos després, però, el Tribunal Constitucional, ha bloquejat tota esperança d’aclarir les responsabilitats polítiques i policials de l’atac jihadista que va colpir la societat catalana.
Tot perquè la negativa a investigar la vulneració del dret a saber la veritat per part del Tribunal Constitucional permet a la Moncloa argumentar la negativa del govern a desclassificar documents sobre els atemptats que tenen caràcter reservat o secret, amb la complicitat de la part espanyolista de la cambra baixa espanyola. De fet, el TC era l’única esperança després de la resolució de 347 pàgines del Tribunal Suprem, que tot i que amb errades, tancava el cas judicialment el passat novembre. La decisió dels magistrats del Tribunal Constitucional de negar la tramitació del recurs d’empara per vulneració del dret a la veritat és un entrebanc gairebé impossible de superar per aconseguir que la comissió faci la seva feina. La curiositat és que la resolució ha arribat gairebé alhora que Junts, ERC i PSOE pactaven com desclassificar documents sobre la base d’aquest “dret a saber la veritat”, que és el dret que, per exemple, serveix per constituir comissions d’aquesta mena a l’Assemblea Nacional Francesa.
Sense documents secrets
La decisió del Constitucional ha arribat en el moment just per al PSOE. Les negociacions estaven en un punt que els juntaires tenien collat el PSOE per tal d’aconseguir la desclassificació de documents sobre els atemptats sotmesos a través de la llei de secrets oficials. L’argument principal tant de republicans com de juntaires era el “dret a saber la veritat”. Tot i que els socialistes, seguint el criteri de l’advocacia de l’Estat, feia el ronsa a desclassificar-los, havien abaixat la guàrdia. Fins i tot, havien obert la porta a la compareixença de responsables i analistes del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) en la comissió en obert i no pas en la comissió de secrets oficials. Amb les raons esgrimides ara per part del TC, segons el qual “el recurs per saber la veritat no té transcendència constitucional”, han buidat de força la posició dels grups independentistes a la cambra.
A tot això, cal afegir-hi un altre paràmetre, i és la sentència del Suprem que tancava el cas. La resolució permetia a les majories parlamentàries que poden configurar PP, Vox, o fins i tot, el PSOE, bloquejar compareixences sensibles o compromeses, fins i tot per a peticions documentals. Però l’oportunitat que permetia tenir oberta l’empara al Constitucional era una eina de pressió per contraargumentar l’oposició a la desclassificació o les “compareixences sensibles”. Ara, amb la carpetada per la via ràpida del TC, queden establerts els paràmetres del Suprem, segons el qual no s’ha vulnerat cap dret a saber la veritat i ha reduït pràcticament a anècdota les relacions de l’imam amb el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) o el servei d’informació de la Guàrdia Civil.
“Amb la crisi oberta amb el poder judicial i sense el comodí del Constitucional, ningú posarà en dubte la resolució del Suprem”, indiquen fonts de la comissió a El Món. “Una cosa era el Suprem i l’altre el Constitucional, ara amb l’etiqueta de més progressista. Amb seva la decisió, el PSOE queda alliberat”, afegeixen. Ara la comissió corre el perill de només poder incidir en les relacions i les mesures que s’han adoptat des dels atemptats. El que més ha sorprès els diputats ha estat que la decisió ha arribat quan es tancava pràcticament el pla de treball que permetia la desclassificació de documents sobre la base del dret a saber la veritat que sustentava el recurs d’empara.
