Fins ara, la biosfera del deep-state ha carregat al Procés els neulers d’una suposada estrambòtica trama russa. El sumari del Volhov o les perquisicions a l’Audiència Nacional regiren, busquen i recaragolen els fets i els indicis per embolicar líders independentistes com el president a l’exili Carles Puigdemont amb suposades connexions amb el Kremlin. Però la realitat és ben diferent, perquè és el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), l’ostentós servei d’intel·ligència espanyol, el que sí que ha tornat a patir una crisi amb la descoberta de talps importants interns relacionats amb Rússia.
Aquest dilluns s’ha confirmat el que es temia, la detenció de dos membres del CNI el passat setembre, també fa olor de Kremlin. Un dels dos agents era un capità de fragata que dirigia una àrea clau i altament sensible de la intel·ligència espanyola: l’àrea sobre Rússia. Segons afirma El País, l’oficial de l’Armada es troba en presó preventiva al centre d’Estremera, a Madrid. En canvi, l’altre detingut, subordinat del cap del capità, ja ha quedat amb llibertat amb càrrecs. Les perquisicions que dirigeix el Jutjat d’Instrucció número 22 de Madrid apunten que l’arrestat passava informació a la CIA, l’agència d’informació nord-americana, sobre les dades que sobre Rússia tenien els serveis secrets espanyols.
El segon cop que el CNI té un talp d’aquestes característiques. Va ser el cas de Roberto Flórez, un espia del CNI que va ser descobert com a doble agent de Rússia, l’any 2007, i que té en el seu historial haver estat el primer condemnat per traïció en la democràcia espanyola. De fet, la CIA va ser qui va posar en alerta el CNI. La sentència de l’Audiència Provincial de Madrid el va condemnar a dotze anys de presó l’11 de febrer del 2010 per un delicte de traïció. L’espia, ja jubilat, va recórrer en cassació al Suprem, i amb Manuel Marchena de ponent, va confirmar la culpabilitat, però va rebaixar-li la pena a 9 anys de presó. Tot i la condemna, mai es va saber quin fou l’abast de la filtració d’informació i com havia afectat el CNI.
L’abast de la informació i els diners que hauria cobrat
El cas actual manté Rússia i la CIA com a protagonista. En principi, els indicis apunten que l’espia i analista espanyol passava informació que sobre Moscou tenia el CNI a la CIA. Bàsicament, per constatar en quina mesura tenen bona informació sobre l’espectre rus i les seves xarxes de treball clandestí o organitzacions criminals així com la seva capacitat d’actuar a l’Estat espanyol. Val a dir que l’oficial imputat va demanar una excedència a La Casa -nom que reben els serveis en l’argot del ram- després d’estar destinat en comissió de serveis als Estats Units el 2010. En aquest temps va treballar per una multinacional nord-americana on hauria estat “captat per la CIA”.
A més de la informació que tenia la intel·ligència espanyola sobre Rússia, l’oficial de l’Armada, també passava altres informacions sobre l’estructura del CNI o les que considerés rellevants i que no s’havien subministrat pels canals oficials a socis com ara els EUA. De moment, no se sap ni quins documents, informació i dades en concret va donar ni en quina quantitat. En aquest sentit, és rellevant destacar que l’oficial va aixecar les sospites quan va accedir a informació que no corresponia al seu àmbit de treball. Ara com ara, encara s’està avaluant, ni tampoc si va rebre cap percepció econòmica a canvi, fet que canviaria la seva situació processal perquè el delicte de revelació de secrets s’agreujaria.
