Finalment, el Tribunal Suprem ha rebutjat la querella que el Partit Popular va interposar contra el fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz, pel nomenament de l’exministra de Justícia, Dolores Delgado, com a fiscal de la Sala a la Fiscalia Togada de l’alt tribunal. En una interlocutòria, els magistrats han desestimat els arguments dels populars en entendre que en aquest cas no concorren elements de prevaricació administrativa ni, subsidiàriament, de nomenament il·legal. De fet, el PP defensava que l’actuació de García Ortiz era “susceptible de ser qualificada” d’un delicte de prevaricació perquè va obrar amb “arbitrarietat”. A més, els populars asseguraven que el fiscal general havia formulat la seva proposició “sabent que Delgado no era la candidata idònia per a la cobertura de la vacant”.
En relació amb el delicte de prevaricació administrativa, el tribunal ha advertit que el fiscal general no va dictar pas cap resolució en els termes exigits a l’article 404 del Codi Penal, ja que va fer una proposta i, per tant, no concorre l’element objectiu d’aquest tipus legal. En la resolució, de la qual ha estat ponent el magistrat Manuel Marchena, la Sala penal ha recordat que aquest delicte exigeix que es dicti una resolució administrativa que sigui il·legal, que ocasioni un resultat materialment injust i amb la finalitat de fer efectiva la voluntat particular de l’autoritat o funcionari, i amb el coneixement d’actuar en contra del dret.
En aquest sentit, els magistrats han precisat que en aquest cas “no cal traslladar de manera automàtica la desviació de poder apreciada a la seu del contenciós-administratiu en l’àmbit penal del delicte de prevaricació”.
Delgado compleix els requisits
Per altra banda, el tribunal ha explicat que un nomenament és il·legal quan la persona nomenada no concorre amb els requisits per a servir aquest lloc de treball, vulnerant-se amb això una normativa de legalitat ordinària. Sobre aquest extrem, el Suprem ha assenyalat que “Delgado -com admet el querellant- reunia formalment els requisits establerts en la normativa vigent per a la cobertura de la vacant puix que tenia una antiguitat de vint anys de servei en la Carrera Fiscal i pertanyia a la segona categoria”.
En la querella, el PP assenyalava que Delgado “complia els requisits mínims per a ser considerada per a la vacant i per a ser ascendida a la màxima categoria de la carrera fiscal, en pertànyer a la segona categoria de la carrera fiscal i comptar amb almenys vint anys de servei en la carrera fiscal”. No obstant això, incidia en el fet que l’altre candidat també “complia aquests mateixos requisits i, a més, tenia experiència en la jurisdicció militar”.
El PP assegurava que, havent-hi dos candidats per a una sola plaça, i en poder proposar-se solament a un d’ells, era “forçós” proposar al candidat que oferís “un grau major de compliment dels requisits, encara que l’altre els reuneixi mínimament”. Així les coses, el partit asseverava que García Ortiz havia fet ús de la seva facultat de proposar al fiscal de sala de la Fiscalia Togada del Tribunal Suprem per a dues finalitats: “pagar un deute personal de gratitud” amb Dolores Delgado i “procurar que l’anterior fiscal general de l’Estat es reincorporés a la carrera fiscal en la més elevada categoria, malgrat que no existeix previsió legal que això hagi de ser així”.
