La Sala Penal del Tribunal Suprem no ha deixat marge. Els magistrats han emès una resolució en què confirmen la competència de l’Audiència Nacional per jutjar l’advocat Gonzalo Boye per delictes de blanqueig de capitals i falsedat documental. Tot plegat, en la mateixa causa en què es jutjarà Jose Ramón Prado Bugallo, Sito Miñanco i 45 persones més per delicte de tràfic de drogues en relació amb la presumpta introducció a Espanya de gairebé 4 tones de cocaïna i l’entramat creat per amagar els beneficis obtinguts.
El tribunal rebutja el recurs de cassació que va presentar el lletrat del president a l’exili Carles Puigdemont, contra la decisió de la Sala Penal de l’Audiència Nacional i de la Sala d’Apel·lació de rebutjar l’article de pronunciament previ plantejat pel processat. Boye reclamava que s’estimés l’excepció de cosa jutjada, ja ho havia estat pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid, la sala del Contenciós, i que l’Audiència declinés la jurisdicció a favor dels jutjats d’instrucció de Madrid. La sentència la signa Manuel Marchena, el president de la sala penal del Tribunal Suprem i cap del disseny de l’estratègia judicial contra el Procés. El tribunal el formaven els magistrats Juan Ramón Berdugo, Andrés Palomo, Pablo Llarena i Ángel Luis Hurtado, a més de Marchena.
Una “garantia per l’advocat”
El recurs presentat per Boye al·legava que l’Audiència Nacional havia perdut la competència per jutjar-lo per un delicte de blanqueig de capitals. Bàsicament, l’argument era perquè la investigació s’havia tramitat mitjançant una peça separada de la causa principal per delicte de tràfic de drogues. Segons el relat del lletrat, i com s’acreditava en un contenciós administratiu, els dos delictes no es podien considerar connexos i, per tant, no haurien de ser enjudiciats de manera conjunta.
En la sentència, de la que n’ha estat ponent el president de la sala Manuel Marchena, els magistrats consideren que s’ha de jutjar conjuntment tota la causa. Fins i tot, utilitzen el relat dels fets per justificar el posicionament global de l’Audiència en considerar que “és difícil trobar un exemple més apropiat de connexitat que el que vincula el delicte de blanqueig de capitals amb el tràfic de drogues que constitueix el precedent”.
Per a la Sala, mantenir aquest judici a l’Audiència Nacional és una “garantia”. Així indica que la competència objectiva per conèixer el delicte principal “s’estén als delictes connexos i, per descomptat, entre els delictes imputats en aquesta causa –tràfic de drogues i blanqueig de capitals– hi ha una relació inseparable que converteix l’enjudiciament conjunt en una garantia per al mateix acusat”. En aquest sentit, els magistrats conclouen que l’Audiència Nacional és el tribunal competent predeterminat i assenyala que està integrat per magistrats subjectes al mateix estatut de responsabilitat i inamovibilitat que els adscrits a l’Audiència Provincial de Madrid.
Més informació ben aviat
