La poderosa sala del contenciós administratiu del Tribunal Suprem prem l’accelerador davant d’un cas de recurrent discriminació lingüística contra el català per part d’un jutge, José Miguel Jiménez, que exercia a Granollers (Vallès Oriental). Segons ha pogut saber El Món, la història es remunta fins a l’octubre del 2020, quan la lletrada del jutjat –el càrrec abans conegut com a secretària o secretari judicial– d’instrucció 3 de la capital vallesana va denunciar davant el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) diverses faltes disciplinàries del jutge substitut que hi exercia en aquell moment. Entre aquestes queixes destacava la negativa del togat “a signar resolucions en català” o prohibir el seu ús entre els funcionaris o a les vistes. Un ús del català ja residual als tribunals.
El CGPJ va obrir una diligència informativa i va fer anar a declarar al jutge denunciat per tal que expliqués la seva versió dels fets. El responsable l’acció disciplinària va decidir arxivar la denúncia al·legant no veia cap infracció en el fet que no volgués signar resolucions en català, perquè com a jutge té la potestat de triar la llengua oficial de les seves resolucions. Fins i tot, el “tracte irrespectuós” que va denunciar rebre la lletrada de l’administració de justícia el va justificar perquè “utilitzava el català” tot i saber que el jutge el desconeixia. La secretària judicial, però, no es va donar per vençuda i va interposar un recurs d’alçada contra la decisió del Consell General, que també va ser desestimat.
Cap al Tribunal Suprem
Després de la segona negativa del CGPJ, la lletrada del jutjat encara va decidir continuar endavant amb la denúncia i ha presentat un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Suprem que ha dirigit l’advocat Josep Rosell, membre del Grup d’Advocats Independents. Els recursos judicials contra les decisions disciplinàries del CGPJ es dirigeixen directament a l’alt tribunal. La sorpresa ha estat, però, la rapidesa amb què la sala ha admès el recurs –el passat 20 de setembre–, ha donat vint dies a l’Advocacia de l’Estat per tal que presenti un escrit de resposta en un màxim de 20 dies i li ha remès tot l’expedient administratiu. Curiosament, aquest recurs és el segon d’aquesta mena que el Suprem ha rebut enguany.
El Consell General del Poder Judicial, tot i que carrega contra la denúncia, no nega en cap moment els fets, que reconeix el jutge. En concret, admet haver-se negat a signar resolucions en català. Tant el jutge denunciat com el Consell al·leguen en la seva resolució que “és ajustat a dret que el jutge pugui decidir l’idioma oficial de les seves resolucions”. Així mateix, va acusar de “conducta desafiant i grollera” la lletrada per dirigir-se en unes actuacions en català quan sabia que “desconeixia el català”. Una tesi que abona l’instructor de l’acció disciplinària. Ara el Suprem haurà de decidir si el Consell no va investigar prou el cas o si va blindar el magistrat davant les denúncies de la lletrada.
