L’acord entre el PSOE i els independentistes per renovar Pedro Sánchez com a inquilí de la Moncloa ha tingut una derivada col·lateral als tribunals, a més de la reacció més òbvia de la judicatura contra el pacte. Es tracta dels efectes en una qüestió prou delicada com és la resolució judicial definitiva dels atemptats jihadistes del 17 d’Agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. “L’acord de l’amnistia ha fet afanyar al Tribunal Suprem”, comenten a El Món fonts jurídiques del cas. La sentència de l’alta magistratura es va dictar el passat 27 de novembre, just dotze dies després de la vista oral dels recursos de cassació interposats, celebrada el 15 de novembre. Una celeritat extraordinària per a una sentència de 347 pàgines.
Un moviment al Congrés que forma part del gruix dels acords de l’amnistia seria l’explicació de la resolució del cas. La resolució, tot i les errades, tanca qualsevol possibilitat —més enllà fins i tot del que va dictaminar l’Audiència Nacional— d’investigar la figura d‘Abdelbaky Es Satty, l’imam de Ripoll. Un nom clau, controvertit i tèrbol de l’atemptat. Acusacions particulars i defenses dels condemnats reclamaven aclarir les relacions que hauria mantingut amb els serveis d’informació de l’Estat, la seva petició d’asil o detalls fàctics del sumari com què va passar amb els seus mòbils o la seva furgoneta.
La decisió del Tribunal Suprem no es pot separar d’una decisió política. En concret, la creació d’investigació parlamentària dels atemptats del 17-A al Congrés de Diputats. Una decisió que ja es va incloure en l’acord entre socialistes, republicans i juntaires per la configuració de la Mesa de la cambra, amb Francina Armengol com a presidenta. El pacte de la creació d’aquesta comissió no s’ha fet efectiu fins fa quinze dies. El passat 17 de novembre, només dos dies després de la celebració de la vista oral, els caps de files de Junts i del PNB al Congrés, Míriam Nogueras i Aitor Esteban, van registrar la petició per crear una comissió que fins al pacte per a la nova legislatura havia sigut inviable, malgrat les peticions per part dels grups parlamentaris sobiranistes.
Una comissió que neix bloquejada per la sentència
La contundència de la sentència deixa coixa la comissió d’investigació encara per constituir. El fet que la darrera instància judicial espanyola hagi tancat el cas no deixa cap marge a la tasca política, més enllà del simbolisme o de l’aclariment polític de com van funcionar les estructures de seguretat i policials tant de la Generalitat com dels cossos i forces de Seguretat de l’Estat i els serveis d’informació. Ara bé, qualsevol qüestió relacionada amb els punts més foscos dels atemptats, com ara la figura confusa de l’imam, no tindrà recorregut judicial.
Les majories parlamentàries que poden configurar PP, Vox, o fins i tot, el PSOE, tenen un argument prou contundent per bloquejar compareixences sensibles o compromeses, fins i tot per peticions documentals. Però, sobretot, és un bloqueig fàctic per a la part més important d’una comissió d’investigació parlamentària, les conclusions. L’argument que ha atorgat la sala penal del Tribunal Suprem és que la màxima autoritat judicial espanyola ha eliminat qualsevol dubte, ha dictaminat que no s’ha vulnerat cap dret a saber la veritat i ha reduït pràcticament a anècdota les relacions de l’imam amb el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) o el servei d’informació de la Guàrdia Civil. “Tot plegat és molt fàcil, no gosaran posar en dubte el que ha sentenciat el Suprem”, indiquen convençudes fonts jurídiques del cas. L’impediment jurídic de revisar el que ha dictaminat una resolució d’aquestes característiques marcarà i limitarà, sens dubte, els treballs de la comissió.
Tot i això, s’insistirà a aclarir els dubtes
De tota manera, fonts dels grups parlamentàries no tiren la tovallola. Veuen escletxes que es poden aprofitar, com la confusió o errada dels magistrats sobre la documentació que acredita la relació de l’imam amb els serveis d’intel·ligència o l’estranya petició d’asil que l’advocacia de l’Estat va avalar. Per altra banda, també volen repassar altres patinades del relat dels fets, incongruent en alguns punts entre la resolució de l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem, com ara la furgoneta. Els magistrats de la sala penal asseguren que el vehicle d’Abdelbaky Es Satty va aparèixer l’endemà, quan en realitat no la van trobar fins tres dies després, el diumenge 20 d’agost. Un altre dels punts és la doble explosió que alguns testimonis van dir que havien sentit a la casa d’Alcanar ocupada pels terroristes.
Un altre dels punts que volien posar sobre la taula els partits independentistes era l’embolic que existeix amb els telèfons i les targetes SIM que suposadament eren de l’imam. El Suprem s’ha encarregat d’escapçar qualsevol iniciativa al·legant que els seus telèfons van desaparèixer o volatilitzar arran de l’explosió de la casa d’Alcanar. Precisament, en aquest punt la sentència considera que sobre “el dubte plantejat sobre la recepció de trucades al telèfon de l’imam provinents de números telefònics marroquins els dies 19 i 20 d’agost, com bé indica la sentència d’apel·lació, aquesta dada no significa res més enllà que els que van trucar coneixien aquest número i van pretendre comunicar, sense aconseguir-ho, amb el titular”. Un fet que defenses i acusacions posen en dubte perquè asseguren que “algú hauria respost”. Un altre dels dubtes que han quedat tancats a pany i forrellat és sobre la ‘bústia morta’, el sistema de comunicació conspirativa que implica compartir un mail i deixar en esborrany un missatge i, amb contrasenyes, es pot llegir i compartir. “Igual que l’ús de la ‘bústia morta’ es pot explicar per l’accés de terceres persones que no han pogut ser identificades i que disposessin de les claus”, afirma el Suprem. Un dels grans dubtes que la comissió amb prou feines podrà ni insinuar.
