Ha trigat, però finalment ha arribat la sentència sencera amb la qual sala penal del Tribunal Suprem condemna el ja exfiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz per un delicte de revelació de secrets a dos anys d’inhabilitació especial. Amb 233 pàgines de resolució, amb el vot particular de les magistrades Ana Ferrer i Susana Polo inclosos que en reclamen l’absolució, els magistrats consideren provat que va ser Garcia Ortiz o una persona del seu entorn i amb el seu coneixement, qui va filtrar a la Cadena Ser el correu de la conformitat d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, amb la fiscalia per un delicte fiscal.
Per altra banda, el tribunal també destaca com inculpatòria la nota de premsa, que recollia la proposta de conformitat de González Amador amb reconeixement de dos delictes. En aquest sentit, ressalten que Garcia Ortiz va admetre la seva intervenció en la seva redacció. Per tant, veu una vulneració del “reforçat deure de reserva que va trencar sense justificació”. Per altra banda, el vot particular de les dues magistrades propugna l’absolució per no considerar provat que García Ortiz va filtrar el correu i no veure delicte en la difusió de la nota informativa. En concret, interpreten que “no hi ha prou indicis per arribar a un judici de culpabilitat, sense dubtes raonables”. Així conclouen que “qualsevol persona, de les quals haurien tingut accés al correu de 2 de febrer, el va poder filtrar a la premsa, igual que va passar amb l’expedient tributari i la denúncia”.
“Unitat d’acció”
Atès el redactat de la sentència, la divulgació del secret es va materialitzar tant per la filtració del correu com per la publicació de la nota informativa. Una connexió que segons els togats constitueix una “unitat d’acció”. “La nota consolida la filtració iniciada pel correu, en realitat l’oficialitza”, sentencia la resolució. Els magistrats raonen, per justificar l’aplicació la pena del delicte de l’article 417.1 del Codi Penal, a Garcia Ortiz que el fiscal general de l’Estat no pot respondre a una notícia falsa mitjançant la comissió d’un delicte de divulgació de dades reservades. Un fet que podria produir una lesió del dret de defensa i la presumpció d’innocència que la Fiscalia ha de garantir. “García va trencar aquest principi sense justificació”, retreuen.
Pel tribunal no és excusa que la informació ja hagi estat divulgada per no mantenir la protecció com a secreta o reservada. “No es pot dispensar de la tutela penal d’informacions que puguin comprometre la presumpció d’innocència”, afegeixen. “El deure de confidencialitat del Fiscal General de l’Estat -en termes generals, de qualsevol funcionari del Ministeri Fiscal- no desapareix pel fet que la informació que coneix per raó del seu càrrec ja ha estat objecte de coneixement públic”, emfatitza la resolució. D’aquí que recordi que el fet que els mitjans tinguessin el correu “no neutralitza el deure de confidencialitat del fiscal general de l’Estat”.
Proves de càrrec per raonament
Una bona part de la sentència és el redactat dels fets provats que configuren el “quadre probatori” que culmina la condemna. Per una banda, els magistrats retreuen el fet que només respongués les preguntes dels seus advocats, buidant de contingut el principi de contradicció penal. Una estratègia de defensa, que si bé els jutges consideren legítima, també interpreten que afebleix la convicció del seu testimoni sobre els fets. Per altra banda, la resolució fa una anàlisi duríssima de l’esborrament del mòbil i dels missatges de Whatsapp.
“Ho va realitzar, casualment, el dia 16 d’octubre de 2024, només un dia després que el Suprem dictés interlocutòria acordant l’obertura del procediment, eliminant registres que podrien haver aclarit el recorregut del correu i les comunicacions prèvies i posteriors a la seva publicació”, assevera la resolució sentència. Un esborrament “conscient” que afegeix més dubtes al seu comportament. “Que s’elegís aquest dia tan singular, el següent a la de la incoació del procés, per entretenir-se en el que es vol presentar com una rutina periòdica de seguretat” és un dubte més que raonable pel tribunal. “No hi ha cap exigència legal” per l’esborrament i, addueix, que tampoc hi ha un “dret” a fer-ho i més quan aquests missatges provarien la seva innocència.
També li retreuen que, si bé per una banda, es vanta de protecció i la seguretat de les dades, en canvi, no el neguitegés que es poguessin filtrar acords de conformitat. De fet, li critica la “indiferència institucional” a l’exfiscal general davant la difusió dels correus per no haver obert cap expedient informatiu o disciplinari intern al ministeri públic. Un detall de la resolució és que Garcia Ortiz demanés als seus subordinats enviar la informació a través del seu gmail i no pas des del seu correu corporatiu.
Els indicis sense alternativa, la clau
A la sentència, els magistrats deixen clar que hi ha més indicis que no pas explicacions alternatives que sustentarien la condemna. Així subratllen “la convergència dels indicis acreditats”,. La llista és llarga: l’accés singular a la documentació, la seqüència temporal de comunicacions, la urgència mostrada en l’obtenció dels correus, la trucada del periodista, l’esborrament posterior dels registres, els recels expressats pels seus subordinats sobre la filtració, juntament amb el fet que cap altra persona diferent del lletrat de González Amador, del fiscal del cas i del propi Fiscal general de l’Estat, i el seu entorn van poder participar en la filtració.
Segons els jutges, tots aquests indicis “permeten construir un quadre probatori sòlid, coherent i concloent, que porta necessàriament a afirmar, com a fet provat, que va ser l’acusat, o una persona del seu entorn immediat i amb el seu coneixement, qui va lliurar el correu per a la publicació a la cadena SER”.
