La Sala Penal del Tribunal Suprem ha confirmat la pena d’un any de presó Eugenio Pino, exdirector general del Cos Nacional de Policia, per un delicte de revelació de secrets arran del cas dels pendrive dels Pujol. La sentència, a la qual ha tingut accés El Món, de 33 pàgines, ratifica la que de moment és l’única condemna a un dels artífexs de l’operació Catalunya. Precisament, en el cas impulsat per Jordi Pujol Ferrusola, i que ara els magistrats reblen la tesi del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que consideraven que les dades havien estat obtingudes de manera il·lícita. La sala també condemna Pino a pagar les costes del recurs de cassació interposat.
D’aquesta manera acaba un llarg periple judicial iniciat per l’intent d’inclusió d’un pendrive amb suposada informació dels negocis i fons de Jordi Pujol Ferrusola en la causa oberta contra la família a l’Audiència Nacional. Un cas en què també va estar imputat l’inspector Álvaro Ibáñez, amb TIP 89140, de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) del Cos Nacional de Policia (CNP) Álvaro Ibáñez, amb TIP 89140, encarregat d’incloure el llapis de memòria i fer-ne l’informe. Finalment, se’l va desimputar gràcies a l’acció d‘Edmundo Bal, cap de la secció penal de l’advocacia de l’Estat i futur líder de Ciutadans.
“No són simples irregularitats”
En tot cas, la sentència del Suprem arriba després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid que va revocar l’absolució de primera instància i el va condemnar a un any de presó i 7.200 euros de multa per un delicte de revelació de secrets, previst i penat a l’article 197.3 del Codi Penal. A més el tribunal li imposava també un any d’inhabilitació especial per al sufragi passiu, així com 2.000 euros de responsabilitat civil que havia d’abonar a Jordi Pujol Ferrusola. Tant Pino com la fiscalia van recórrer, però, els magistrats qualifiquen de greu el cas.
“No és admissible qualificar de meres irregularitats procedimentals o formals l’obtenció d’informacions secretes, documents i dades reservades que afecten la intimitat -dret fonamental- d’una persona i afirmar que la seva difusió i lliurament a tercers, com ho és un departament policial que investiga una conducta, d’acte propi de l’activitat professional d’un funcionari policial”, afirmen els togats. La resolució recorda que Pino coneixia que les dades del llapis de memòria no havien estat obtingudes amb autorització judicial o amb consentiment del perjudicat. Per tant, la seva procedència no era legal. “Es tracta d’una informació que afecta la intimitat d’una persona, que no ha estat obtinguda legalment, i per això no la va haver de cedir a tercers, sense depurar la conducta que resultava de la informació rebuda”, conclouen els magistrats.
