Ni un pam de marge. La Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa ha dictat una resolució amb què desestima el recurs interposat pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, contra la multa de 2.200 euros que li va imposar la Junta Electoral Central (JEC) per “infringir el deure de neutralitat dels poders públics”. En concret, una sanció per haver protagonitzat durant període electoral una roda de premsa el 30 de juny de 2023, tres setmanes abans de les eleccions del 23 de juliol del mateix any, després de la celebració de la reunió del Consell de la Unió Europea. Una compareixença en la qual, a criteri dels magistrats, va “exalçar els èxits del seu govern i va desacreditar els adversaris polítics”.
La Sala no s’està per brocs i interpreta, en una sentència de 24 pàgines a la que ha tingut accés El Món, que “no hi ha cap dubte” que Sánchez “va desacreditar formacions adversàries, cosa que és un missatge electoral dirigit a captar vots”. Els magistrats afegeixen que també es va vantar d’èxits, en concret en economia, “fet que no nega el mateix Sánchez, paraules que es barregen amb una censura al líder del PP pel declarat dies abans a Brussel·les”.
Infracció de la LOREG
El Tribunal recorda la prohibició de l’article 50.2 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) que “impedeix valoracions, òbviament crítiques, sobre adversaris electorals”. Atès el criteri dels magistrats, les paraules del dia 30 es van pronunciar “en el curt lapse que hi ha entre la convocatòria i la celebració de les eleccions” quan precisament és jurídicament “suportable una específica i intensa garantia de neutralitat i igualtat en l’exercici de càrrecs institucionals, cosa que implica modular en aquest temps tant la llibertat d’expressió com l’exercici del càrrec institucional de naturalesa política”.
La sentència explica que la prohibició de l’article 50.2 de la LOREG “no pot quedar cenyida només a declaracions sobre èxits” sinó que s’amplia a aquell càrrec institucional que utilitzi la seva condició i el seu exercici per emetre missatges amb “voluntat de captació de vots i detriment del contrincant”. “No és sostenible afirmar que la JEC, en aplicar a aquestes valoracions crítiques la lògica de l’article 50.2 de la LOREG, hagi incorregut en pertorbació indeguda” de l’acció política”, determina el Suprem. Ans al contrari, els magistrats estan convençuts que la JEC només ha exercit com a administració electoral, “la seva potestat per garantir la puresa del procés electoral”.
