Nou revés per al jutge de l’Audiència Nacional que investiga la causa del Tsunami Democràtic en el seu propòsit de deixar el president a l’exili, Carles Puigdemont, i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, fora de l’amnistia. En aquesta ocasió ha estat el govern de Suïssa qui ha negat informació al magistrat Manuel García-Castellón. El Ministeri de Justícia suís, segons informa El País, qüestiona la investigació per delicte de terrorisme del cas Tsunami i, per aquesta mateixa raó, ha denegat la petició que havia fet el magistrat espanyol a un col·lega suís perquè localitzés Marta Rovira, a l’exili des del 2018.
L’Oficina Federal de Justícia ha refusat informar el jutge García-Castellón sobre el parador de la dirigent d’Esquerra Republicana perquè té dubtes que ella estigui relacionada amb Tsunami i encara menys amb les protestes que hi va haver a l’aeroport del Prat després de la sentència del Tribunal Suprem en el judici del procés l’octubre del 2019. Així mateix, també declina la petició d’informació sobre un compte bancari que presumptament s’hauria fet servir per finançar algunes de les mobilitzacions i protestes del 2019. De fet, aquesta última demanda ja va ser tombada fa quatre anys.
L’argumentari que fa servir l’Oficina Federal de Justícia per rebutjar la petició del magistrat i negar-se a col·laborar amb la justícia espanyola és que considera aquest procediment una causa política. Així mateix, requereix al Ministeri de Justícia i al jutge de l’Audiència Nacional sobre els possibles efectes i conseqüències que pot tenir el projecte de llei d’amnistia que s’està tramitant al Congrés per als imputats en aquesta causa.
Més països han rebutjat col·laborar
Val a dir que no és la primera vegada que Suïssa o un altre país rebutja col·laborar amb aquesta causa. La mateixa Suïssa, en una ocasió anterior, Holanda, els Estats Units i el Canadà ja van negar-se a col·laborar amb els jutges del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Alejandro Abascal o Manuel García-Castellón, perquè consideraven que s’investigaven delictes de caràcter polític.
El cap de l’Oficina Federal de Suïssa, Guillem Rosseau, ja va declinar col·laborar amb la justícia espanyola el 26 de març del 2020. En el document denegatori, s’al·legava que “encara que els fets descrits en la sol·licitud espanyola tenen una qualificació penal en la legislació suïssa, el caràcter polític del delicte, si hi ha delicte, constitueix, en tot cas, un motiu d’inadmissibilitat de la sol·licitud en virtut de la legislació suïssa en matèria d’assistència judicial penal, que ens impedeix – sense deixar-nos cap opció – concedir l’assistència judicial a l’autoritat requeridora espanyola”.
També el Tribunal Suprem va tastar la recepta Suïssa dues vegades. La confederació helvètica va rebutjar atendre les seves peticions per extradir Carles Puigdemont. La justícia helvètica va rebutjar el 23 de març del 2018 i del 14 d’octubre del 2019 les peticions del magistrat Pablo Llarena per tramitar l’ordre de detenció espanyola. I quin va ser l’argument esgrimit aleshores? Doncs el mateix que ara, que el president a l’exili era perseguit per “un delicte polític“.
