Pantalla nova en el cas Sixena, aquesta vegada des de la mobilització civil. Acció Cassandra, l’entitat de juristes definida com la defensa de la minoria nacional catalana, ha presentat una demanda individual davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) contra el Regne d’Espanyaper vulneració de drets culturals arran del cas Sixena. De fet, era una estratègia que tenien pensada i preparada des que van inciar les accions davant el Tribunal Constitucional.
La demana comporta també una petició paral·lela de mesures provisionals urgents per “aturar el trasllat de les pintures murals romàniques del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a Vilanova de Sixena, a l’Aragó. La demanda, signada pel lletrat, Josep Rosell , advocat i copromotor de Cassandra. La base argumental de la petició de mesures de protecció és aturar el risc imminent de destrucció irreparable d’aquestes pintures i en la restricció greu de l’accés al patrimoni cultural català i universal. Per tot això, en demana la suspensió cautelar de la sentència dictada en l’ordre civil i que encara està en fase d’execució.

Vulneració de drets fonamentals
El gruix de la demanda interposada a Estrasburg es basa en l’article 34 de la Convenció Europea dels Drets Humans i de les Regles 45 i 47 del Reglament del Tribunal. Això és, la vulneració dels articles 8, que protegeix la vida privada i identitat cultural; l’article 10, que blinda la llibertat d’expressió i dret d’accés a obres culturals i de l’article 1 del Protocol número 1 de protecció de la propietat en la seva dimensió de patrimoni cultural en interès públic.
En aquest sentit, la demanda interpreta que el trasllat forçós de les obres imposat per les autoritats judicials espanyoles “afecta directament la seva identitat cultural com a català i el seu dret a participar en la vida cultural”. Un concepte que Rosell, com a ciutadà individual interpreta vulnerat d’acord amb la darrera doctrina que explica i argumenta aquest drets culturals de tercera generació.

Memòria de la minoria nacional
La demanda defensa que “les pintures murals de Sixena formen part essencial del patrimoni romànic català i de la memòria històrica de la minoria nacional catalana, després de 90 anys de conservació, restauració i exhibició pública al MNAC, on van ser traslladades per ser salvades durant la Guerra Civil espanyola”. El text subratlla que ha estat “la comunitat catalana qui ha assumit la cura i el finançament d’aquestes obres durant dècades, mentre que la reclamació actual arriba després d’un llarg període de desinterès per part de les institucions aragoneses”.
“El trasllat a un municipi petit i poc accessible, amb equipaments museístics limitats, reduiria l’accés anual estimat de prop de 800.000 visitants al MNAC a poc més d’un miler de persones, fet que, segons la demanda, constitueix una regressió greu dels drets culturals i una discriminació indirecta del públic català i europeu”, afegeix Rosell. “No és només un litigi sobre unes pintures, sinó sobre el dret de la minoria nacional catalana a preservar la seva memòria cultural davant decisions que, en nom d’una propietat discutible, arrisquen de manera irresponsable un patrimoni romànic irrepetible”, sentencia Rosell a través d’un comunicat.

