Una de les compareixences més esperades de la comissió d’investigació al Congrés sobre els atemptats del 17 d’agost a Barcelona ha deixat algun indici o informació força interessant. Fins i tot, inesperat per part dels diputats que, després que ahir el govern es tornés a negar a desclassificar els documents sobre la relació del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), havien perdut tota esperança. En aquest ambient, a l’estrada de la comissió s’hi ha assegut una veritable vaca sagrada dels serveis d’intel·ligència de l’Estat, el general Fèlix Sanz Roldán, que ha dirigit el CNI durant quatre legislatures i n’era el responsable durant els atemptats.
La compareixença no ha estat fàcil. Els diputats han fet punta al llapis davant d’un dels representants dels bastions del poder de l’Estat. Els moments de tensió s’han viscut sobretot amb la portaveu a la comissió de Junts, Pilar Calvo. Però, amb la resta de portaveus de formacions catalanes, basques o d’esquerres també hi ha hagut moments de neguit. La comoditat ha vingut amb les intervencions de PSOE, Vox i PP que han lloat la feina del CNI.
Una ensabonada que ha servit al general per vantar-se de tenir un servei d’informació que va treballar bé i que ha “estalviat moltes morts”. Sanz Roldán ha aprofitat per criticar els que “posen al mateix nivell a Sanz Roldán amb el comissari d’intel·ligència jubilat José Manuel Villarejo” que va apuntar el paper del CNI amb el que va descriure com “l’ensurt” a Catalunya. “Jo he servit durant 57 anys a Espanya i el senyor Villarejo està processat”, ha argumentat.
De secrets i infàmia
El general s’ha protegit en el secret de les seves funcions, però ha assenyalat a les senyories que estava disposat a “ajudar” tot i que fins “on sabia, no s’havien desclassificat els documents”. A preguntes dels diputats del PNB, Mikel Legarda, i d’EH Bildu, Jon Iñarritu, els primers en obrir el foc, ha admès els contactes del CNI amb l’imam de Ripoll, Abdelbaky Es Satty. Les reunions a la presó, que ja van formar part de la prova documental del judici a l’Audiència Nacional, les ha justificades com a habituals quan hi ha la sospita de “proselitisme jihadista” que posa en “risc la seguretat nacional”. En tot cas, s’ha remès a les explicacions a la comissió de secrets oficials de març de 2018 per respondre perquè es va deixar de fer un seguiment a Es Satty a qui, fins i tot, se li havia fet un perfil psicològic.
Tot just després la diputada juntaire Pilar Calvo s’hi ha enfrontat i ha endurit les respostes de l’excap dels serveis secrets que ha tensat la compareixença fins a sentenciar que “Es Satty mai no ha estat ni col·laborador ni informador del CNI”. Una frase que ha reblat en resposta al diputat de Sumar, Eloi Badia, que ha insistit -posant el perill el secret- que “no va ser confident del CNI”. “Si algú pensa que vam poder evitar la mort de 16 persones i no ho vam fer és una infàmia”, li ha etzibat a Calvo després que li preguntés si es va fer tot el que tocava per evitar l’atemptat.
Calvo també l’ha burxat sobre com és que es van poder comprar precursor d’explosius, bombones de butà o la constitució d’una cèl·lula. “El CNI no ho sabia tot això?”, ha inquirit. Sanz Roldán ha replicat que “això ho sabria qui ho hagués de saber”. Una frase enigmàtica que ha despertat tota mena de suspicàcies. Per la seva banda, el portaveu dels republicans, Jordi Salvador, ha apuntat la diferència de control als independentistes amb una persona com un imam que la policia havia tingut en el radar.
El secret oficial, la clau
Sanz Roldán s’ha parapetat en el secret oficial per complir amb la feina per la qual ha estat ensinistrat i per la que ha cobrat durant molts: “no dir res”. De fet, ha ironitzat sobre aquesta condició advertint als diputats que “li costa més esforç està callat que enraonar”. L’exdirector del CNI ha reconegut els contactes amb l’imam a la presó així com membres del servei d’informació de la Guàrdia Civil i no ha negat contactes amb els serveis d’intel·ligència després de la sortida de la presó tot i que ha evitat confirmar-les emparant-se amb el secret oficial.
Tampoc no ha descartat errades de coordinació, perquè totes les organitzacions tenen defectes, però això sí, no considera que hi hagi hagut cap negligència per part del CNI i ha remès l’entrevista a La Vanguardia, el 16 d’agost de 2022, al major Josep Lluís Trapero que lloava la “lleialtat” del CNI. En aquest sentit, Sanz Roldan ha comentat que el CNI tenia un “Centre de Lliçons Apreses”, és a dir, un equip que avaluava errades que els havien fet perdre “batalles” en la “lluita de voluntats” que suposa la “guerra contra el jihadisme”. Per altra banda, ha assegurat que no tenia cap notícia que els serveis d’intel·ligència estrangers havien advertit del risc d’un atemptat.
Els Mossos i la coordinació
Badia també ha posat el dit a la nafra del perquè s’ha trigat tant per incorporar els Mossos d’Esquadra en les bases de dades policials. En aquesta línia, ha assenyalat les actes de les juntes de seguretat aportades ahir pel govern espanyol a la comissió, mostren com després d’un any dels atemptats encara no s’havia establert com incorporar la policia de la Generalitat als centres de coordinació.
La diputada de Vox, Carina Mejías, exdiputada al Parlament i aleshores regidora de Ciutadans a Barcelona, ha brandat sobre la famosa “note” de la CIA. “M’entren unes ganes tremendes de respondre, però desgraciadament m’he d’aguantar perquè la llei diu que les meves relacions amb els serveis d’informació estrangers, les he de callar”, ha advertit Sanz Roldan. Una afirmació estranya perquè Sanz, en resposta a Calvo, ha negat que cap servei d’intel·ligència estranger advertís de cap atemptat.
