Un veritable treball d’orfebreria. Així es pot qualificar la feina que ha fet l’equip defensor de Santos Cerdán, dirigit per Benet Salellas i Jacobo Teijelo, per reclamar la llibertat del seu client quan ja fa setanta dies que es troba empresonat provisionalment. Un empresonament que consideren que supera els límits, atempta contra la separació de poders i criminalitza l’activitat política. Els advocats han registrat a primera hora d’aquest matí dos escrits força sucosos amb què posen en dubte la neutralitat de la instrucció i subratllen les fosques relacions amb els serveis d’informació de la Guàrdia Civil a tres dels principals investigats que han de servir al jutge instructor del Tribunal Suprem per apuntalar les acusacions contra Cerdán i contra l’exministre José Luis Ábalos.
En primer terme, han presentat un escrit, de 23 pàgines i al qual ha tingut accés El Món, contra la presó provisional per vulneració de diversos drets fonamentals. Alhora, han registrat un altre escrit, que acompanya la petició de llibertat, de sol·licitud de noves diligències per a la investigació, arran dels detalls, fets i circumstàncies estranys que s’han trobat en la causa i els informes policials. Un duríssim escrit on els lletrats defensors esbossen una investigació prospectiva i manipulacions a través d’una estranya “unitat de la Guàrdia Civil” batejada com “K Fontanería” que coordinava el comandant de l’institut armat Rubén Villalba, la persona que va subministrar els telèfons i els aparells mòbils de les gravacions tant a Koldo Garcia com a l’empresari Víctor de Aldama, dues peces claus de l’acusació.

Vulneracions processals
“No tractem una conjectura formal de les defenses, tractem l’alteració processal de les regles del joc i el contrapès entre les diferents posicions de l’Estat en la configuració d’un estat de dret”. Amb aquesta expressió recriminen les defenses com s’ha portat a terme la investigació i el que titllen de “caos processal” que l’envolta. A més, recriminen al jutge instructor que ha vulnerat el principi d’immunitat parlamentària investigant sense demanar permís anteriorment a la cambra legislativa que atorga l’aforament als diputats.
A partir d’aquí, les defenses comencen a carregar els neulers d’acord amb les proves recollides per la Unitat Central Operativa, i el que els inquieta més, les que “han estat expurgades” del sumari per la mateixa policia, a les quals encara no han pogut accedir perquè es troben en altres procediments i encara no els n’han donat trasllat. Amb aquesta premissa, els lletrats denuncien el “canvi d’objecte en el procediment i en la investigació”, la “inexistència de cadena de custòdia de les proves”, l’origen “desconegut” dels àudios –recorden que Koldo nega haver gravat res-, les expurgacions unilaterals i injustificades de la documentació i de les proves recollides i les “construccions paral·leles” en la instrucció.

Les gravacions i el grup de WhatsApp “K Fontanería”
L’escrit argumenta la petició de noves proves arran de la informació recollida en els atestats i, sobretot, per la manera com s’ha recopilat. Així, detallen que molts indicis tenen “diversos orígens” en bolcats de dispositius al Tribunal Suprem dels quals no es té constància d’on es van bolcar primer, com indiquen els policies investigadors, i amb “alteracions no justificades” de les dades de registre que obren el dubte sobre “el contingut, les dades i el procés d’obtenció”. Seguint aquesta línia, els advocats ressalten en els seus escrits que les bosses que contenen les proves no tenen el mateix número que tenen en les actes d’entrada i escorcoll on es van confiscar els aparells.
Precisament, els aparells i les gravacions són la clau de volta de la defensa. En primer terme, els lletrats alerten que els “telèfons” amb què s’haurien gravat les converses van ser lliurats per un comandant de la Guàrdia Civil que investiga la causa, Rubén Villalba. Un fet, fins i tot, que la defensa remarca que el fiscal del cas va admetre en la vista de l’apel·lació a la presó provisional de Cerdán. En el mateix sentit, les defenses aporten un atestat de la Guàrdia Civil, el 207/2024, on es relaciona com De Aldama i Koldo “s’introdueixen al sistema de fonts de la Guàrdia Civil”. “Resulta imprescindible saber exactament com i per què, escoltar tot el que ha passat des de llavors”, reclamen els advocats.
A propòsit d’això, els advocats posen el crit al cel per arran d’un “grup de WhatsApp en què Villalba va intervenir com altres agents de la seva unitat anomenada K Fontanería”. Un grup del qual els advocats aporten transcripcions on Villalba es comunica amb un superior a qui es dirigeix com a “jefe” i a diversos agents que tenen assignat un número per preservar la seva identitat. A més, altres converses de Villalba amb un altre superior del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil o una sobre la UDEF desperten encara més recels perquè apuntarien altres institucions de l’Estat en les perquisicions i la prospecció de proves contra Cerdán. “Pel període d’activitat i les fonts que hi són actives sembla evident que es refereixen a l’activitat de Koldo García, que és el subjecte o objecte de l’activitat de fontanería”, sentencien els advocats.

Més diligències
Sobre la base de la llarga anàlisi dels informes presentats i de la documentació a la qual han tingut accés, els advocats argumenten que es troben en una causa on es barregen “diversos procediments judicials, alguns arxivats, altres amb mesures que afecten drets fonamentals”. També retreuen la pulsió de la Fiscalia Anticorrupció com a “determinant per al cas”, destaquen com n’estan d’implicats “fonts/col·laboradors de la Guàrdia Civil” com ara un comandant del servei d’informació de l’institut armat i subratllen que no es pot obviar “la participació d’altres institucions de l’Estat”. Tot plegat, un garbuix que defineix la instrucció com una “construcció paral·lela”.
Per això reclamen una gran quantitat de diligències per dur a terme de manera immediata, com ara aclarir els agents que participen en les converses del xat de la unitat “K Fontanería“, que es lliuri tot l’expedient judicial i que es requereixi a l’UCO que aporti tot el material “expurgat” pels policies i no per l’autoritat judicial, a més d’un llistat de les visites que l’empresari Víctor de Aldama va rebre a la presó.