Una de les tradicions que s’ha imposat al Cap d’Any des del desembre de 2017 és estudiar o especular sobre què passaria amb la situació judicial de l’independentisme. És a dir, l’evolució jurídica i processal de totes les víctimes de la repressió política i judicial espanyola. En vuit anys han passat moltes coses. Des dels primers mesos, en què el dubte estava en com respondria la justícia belga a la protecció de l’exili, a l’espera de la sentència del Procés, o les famoses qüestions prejudicials instades pel conseller Lluís Puig que va portar el ressorgiment del concepte Grup Objectiu Identificable (GOI), passant pels judicis en diferents tribunals relacionats amb el Procés. I fins als darrers anys, marcats per l’indult i, per descomptat, per la llei d’amnistia.
El camí és llarg, però algun dia haurà de tenir un final. Aquesta és la reflexió que comparteixen molts dels afectats per la repressió. Tot i que l’aplicació de l’amnistia ha alliberat molts dels afectats, encara resten pendents de resolució casos prou importants com els de l’exili de Carles Puigdemont, o els condemnats pel delicte de malversació. Però també els processats per la causa Judes, els imputats pel Tribunal de Comptes o els que té pendent de judici el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com és el de Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga.
A hores d’ara tothom serra les dents a l’espera de la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les qüestions prejudicials presentades per la sala penal del Tribunal Suprem, pel TSJC, per l’Audiència Nacional, pel Tribunal de Comptes i per un jutjat de Vilanova i la Geltrú que va processar una senyora per portar un llaç groc en una mesa electoral. La decisió s’espera amb optimisme a la vista de les conclusions de l’advocat general del TJUE, que va avalar la llei en termes de legitimitat i legalitat europees. Un informe que, tot i no ser vinculant pels magistrats, normalment acaba essent assimilat pel Tribunal. Però, el TJUE no serà l’únic protagonista de l’any, el Tribunal Constitucional i el Suprem, encara tenen prou corda per embolicar la troca i, més, després del canvi a la Fiscalia General de l’Estat, amb la inhabilitació exprés d’Álvaro García Ortiz.
Primer, el TJUE
“Per les coses passades ningú no podria venjar-se de ningú, excepte dels Trenta, dels Deu, dels Onze i dels que van manar al Pireu; i ni d’aquests si rendien comptes”. Amb aquesta cita de la “Constitució dels atenesos”, Aristòtil defensava la reconciliació política que va acompanyar la restauració de la democràcia a Atenes l’any 403. Una referència que iniciava l’informe de les conclusions de l’advocat general del cas de l’amnistia davant el TJUE, Daniel Spielman. Unes conclusions que avalaven sense embuts l’aplicació de la llei en termes de dret europeu, llevat de dues qüestions menors ja corregides pel Tribunal Constitucional espanyol. En concret, un termini massa “breu” d’aplicació -dos mesos- i les limitacions sobre qui pot impugnar-ho, que podrien conculcar el principi del debat contradictori.
Amb aquestes conclusions al sarró, els advocats de les defenses dels quatre casos analitzats pel TJUE respiren més tranquils. La rigorosa arquitectura jurídica de les conclusions permetrien al Tribunal acceptar les seves recomanacions perquè avalin la llei. Una decisió que arribarà, probablement, durant el primer trimestre d’aquest 2026. Si els togats europeus defensen la validesa de la llei entraran de nou en joc els tribunals espanyols. Val a dir, que els lletrats de l’acusació particular del cas Judes van presentar un recurs per “aclarir” les conclusions d’Spielman. Un recurs extraordinari que poques vegades assoleix els seus objectius. En tot cas, si el TJUE no avala la llei d’amnistia, el sector dur de la judicatura espanyola tindrà via lliure per impedir l’aplicació de l’amnistia. En cas contrari, els jutges espanyols tindran més difícil posar bastons a les rodes a l’aplicació. Com a mínim, en aquests quatre casos, analitzats pel TJUE que no tindran més remei que aplicar la llei de l’oblit penal per l’independentisme.
El Tribunal Constitucional, el primer
Un dels principals protagonistes del llarg procés de l’amnistia és el Tribunal Constitucional. El passat 24 de juny, els magistrats, en una decisió molt dividida, van validar constitucionalment la llei. Va ser la primera resposta constitucional a la llei, a través del recurs presentat pel PP. A partir d’aquesta resolució, la munió de recursos i qüestions d’inconstitucionalitat presentades per governs autonòmics han caigut de l’Excel de pendents del tribunal. La primera sentència ha ajudat els magistrats a fer dissabte de la gran quantitat de recursos presentats.
Però en cartera encara tenen els recursos d’emparament presentats pels condemnats per malversació pel Tribunal Suprem, és a dir, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva. La sala penal que presidia Manuel Marchena va entendre que el delicte de malversació no era amnistiable. Una decisió que van recórrer en empara davant el TC. Un recurs que incloïa l’aixecament cautelar de la inhabilitació, una opció que la fiscalia del TC s’hi ha oposat al·legant que el temps de resolució del recurs és molt inferior al temps pendent de condemna i, que a més, no hi ha cap contesa electoral que perjudiqui els seus drets de representació política.
Precisament, l’aixecament de les mesures cautelars també la reclamen els exiliats. En els seus recursos d’empara, en aquest cas, contra la decisió del jutge instructor del Procés, Pablo Llarena, demanen retirar les ordres de detenció espanyoles per poder tornar a Catalunya sense risc a ser detinguts. Una opció que, de moment, el Tribunal ha demorat, tot i que un informe del Consell General del Poder Judicial sobre les mesures cautelars i l’amnistia considera que és legal aixecar-les. De fet, i seguint fonts del TC, la intenció és esperar la resolució del TJUE sobre la possibilitat que el delicte de malversació sigui amnistiable. Amb la sentència del TJUE sobre les qüestions prejudicials, la magistratura constitucional espanyola tindrà més marge d’actuació, deliberació i argumentació.
I el Tribunal Suprem?
Però, a més, a l’equació cal tenir present el parer de la poderosa sala penal del Tribunal Suprem. Cal tenir present que la qüestió prejudicial presentada pel Suprem davant el TJUE va ser per un cas de desobediència i desordres públics a Girona, en el marc de les protestes postsentència del 14 d’octubre de 2019. Per tant, no la va presentar pel delicte de malversació. De fet, sobre aquest delicte la qüestió prejudicial la va presentar el TSJC pel cas Jové, Salvadó i Garriga. D’aquí que s’obrin diverses vies de conflicte.
En primer terme, que el TC doni la raó a l’empara dels exiliats i els condemnats per malversació. Una decisió que el Suprem podria acceptar i aplicar l’amnistia. Però la sospita és que pugui presentar una qüestió prejudicial en el marc del delicte de malversació. Una opció feble perquè la mateixa doctrina deixar clar que ja l’hauria d’haver presentat abans de resoldre sobre la seva inaplicació. Això és, si el Suprem tenia dubtes de la legalitat europea de l’amnistia ho hauria d’haver dit abans. Però aquesta maniobra podria dilatar l’aplicació de la llei d’amnistia. En cas que es tramiti el TJUE trigaria mesos a rebutjar-la, encara que fos al·legant “cosa jutjada”.
Batalla entre Tribunals?
En tercer terme, es podria obrir una batalla entre tribunals. És a dir, que el TC obligui a aplicar l’amnistia i el Suprem s’hi negui per manca de competència objectiva de la magistratura constitucional. L’argument és prou simple, el TC no és un organisme jurisdiccional i no és l’encarregat d’aplicar i interpretar el dret positiu, que és una tasca reservada als tribunals ordinaris. De fet, hi ha hagut un precedent en el cas dels ERO d’Andalusia, que el TC va obligar va absoldre diversos dels condemnats. La resposta del Suprem va ser dictar una interlocutòria en què s’interpretava que els magistrats de la sala penal podrien querellar-se contra els togats del TC per prevaricació.
Aquesta resolució va obrir una crisi soterrada en l’alta magistratura espanyola que va obligar el Suprem a corregir la resolució respectant l’autoritat del TC. Però si la majoria del TC no canvia, l’opció més probable és que el TC estimi els recursos d’empara dels condemnats i de l’exili i consideri que s’han vulnerat els seus drets fonamentals per no aplicar una llei legal i avalada, fins i tot, per les autoritats judicials europees. En definitiva, podria ser -tenint present que els camins jurisdiccionals espanyols són inescrutables- que aquest any 2026 acabi amb l’exili i les inhabilitacions, amb els acusats de malversació i amb els empaitats per una extravagant interpretació de terrorisme en el marc de la causa Judes. Tot i que després de nou anys, molts han perdut l’esperança del retorn.
