L’era del magistrat Jesús María Barrientos, assot de l’independentisme fins al punt que el Tribunal Suprem va anul•lar i obligar a repetir el primer judici a la Mesa del Parlament del Procés per la seva falta d’imparcialitat, arriba a la seva fi amb el comptador de quilòmetres més que passat de voltes. De fet, el novembre de 2023 ja es va acomiadar oficiosament de la comissió de Justícia del Parlament, en la presentació de la memòria de l’any judicial Però avui, segona quinzena de gener de 2025, continua en el càrrec. Finalment, aquest dimecres el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) celebrarà les compareixences per triar-li substitut en una terna de candidats. Els tres noms són Mercè Caso Señal, Cristina Ferrando Montalva i Guillem Soler i Solé.
Tots tres tindran quinze minuts per explicar el seu projecte i respondre les qüestions que plantegi la Comissió de Qualificació del Consell, que remetrà el seu informe al plenari. Només un dels tres candidats, que provenen de famílies jurídiques diferents, té una sensibilitat especial per l’ús de la llengua en els tribunals i jutjats catalans, així com un concepte obert del dret que la judicatura espanyola considera normalment com a dissidència política.
Mercè Caso, una jutgessa incòmoda amb els presos polítics
Mercè Caso Sañal (Barcelona, 1964) serà la primera de passar l’examen del CGPJ. Actualment. És presidenta de la secció 12 de l’Audiència de Barcelona i membre de Jutges per la Democràcia. Després de llicenciar-se en dret per la UB, l’any 1987, va obtenir la plaça de jutge per oposició lliure de l’any 1989, la de la trenta-novena promoció. El seu primer destí va ser al Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Vilafranca del Penedès, i un cop va obtenir la toga de magistrada va ser destinada al Jutjat d’Instrucció 6 de Mataró, l’any 1992. L’any següent va agafar la plaça del Jutjat Penal 12, fins que tres anys després va arribar a un dels primers destins de llarg recorregut, al Jutjat d’Instrucció 19 de Barcelona, des de novembre de 1996 al maig de 2007.
De fet, després d’aquest destí va entrar com a professora de l’Escola Judicial de Barcelona on es va estar fins al juny de 2012, data en què es va reincorporar al Jutjat d’Instrucció 19. També en aquest temps va ser degana electa dels jutjats unipersonals de Barcelona des d’abril de 2012 a setembre de 2021. Actualment, ostenta la presidència de la secció 12 de l’Audiència Provincial de Barcelona especialitzada en família. Com a dada cal recordar que l’any 2019, en una entrevista a l’agència Europa Press, va assegurar, amb relació als presos polítics, que “tant de bo el Tribunal Suprem hagués pres una decisió diferent quant a la situació personal dels acusats. “Jo crec que hi havia altres possibilitats i a mi m’hauria agradat que les utilitzés”, va sentenciar en aquell moment trencant la norma establerta en la judicatura.
Maria Cristina Ferrando Montalva, conservadora
Maria Cristina Ferrando Montalva, (Barcelona, 1969) membre de la conservadoríssima Asociación Profesional de la Magistratura (APM) i jutgessa degana exclusiva de Barcelona, càrrec que va ostentar quan era titular del jutjat d’instrucció 14 i que va aconseguir en uns comicis davant Eva Maria Atarés i Maria Antònia Coscollola. Una renyida victòria en segona volta, per 71 vots i davant Atarés que en va obtenir 59. Va encetar la carrera judicial el 1998 i sempre ha exercit la seva tasca jurisdiccional a Catalunya, primer als jutjats del Prat de Llobregat i després, des de l’any 2005, al Jutjat d’Instrucció núm. 14 de Barcelona.
Segons informa el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sempre ha compaginat la feina de jutgessa amb activitats governatives de la judicatura. En concret, va assumir el Deganat del Prat i posteriorment, com a membre electe, va formar part de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya durant dos mandats, sota la presidència de Mª Eugenia Alegret i després sota la de Miguel Ángel Gimeno. A més, des de la seva creació, ha assumit les funcions d’Assessora Confidencial designada per a Catalunya pel Consell General del Poder Judicial en matèria d’assetjament a l’àmbit judicial, i també el de delegada d’Igualtat del mateix òrgan a Catalunya.
Guillem Soler Solé, d’Àgora Judicial
El tercer a explicar el seu projecte serà el magistrat titular del Jutjat de Primera Instància 1 de Barcelona. És el magistrat Guillem Soler, membre d’Àgora Judicial, una associació jove de la judicatura catalana, progressista i amb accent català. Soler, habitual a les xarxes socials i com opinador en diversos mitjans, entre els quals s’hi compta El Món, no amaga les seves crítiques amb diverses resolucions judicials, sobretot relacionades amb qüestions del Procés o bé socials. Agosarat en els raonaments, molt divergents al que postula la majoria de la judicatura, és el candidat revelació de la terna que es presenta.
