Josep Pagès i Jordi Matas, tots dos professors de la Universitat de Barcelona, han presentat sengles escrits als jutjats reclamant als jutges que els apliquin l’amnistia després que s’hagi superat amb escreix els dos mesos previstos per la mateixa llei. En dos escrits, molt durs, la defensa dels dos professors que estan processats per fer de síndics del referèndum del Primer d’Octubre recorden a la judicatura de l’aprovació de la llei i la inacció malgrat les reiterades peticions d’aplicació. En aquest marc, els advocats defensors, Gonzalo Boye i Isabel Elbal, alerten que els responsables judicials dels casos estan “incorrent en una dilació clara i indeguda i, tot això, sense perjudici de les responsabilitats que es puguin exigir exportes del present procediment”.
De fet, els escrits dirigits al Jutjat Penal 11 de Barcelona, de cinc pàgines i als que ha tingut accés El Món, asseguren que “les dilacions indegudes són clares i la decisió de no tramitar ni resoldre la petició també”. Un fet que els porta a “exigir” l’aplicació de la llei de l’oblit penal perquè, com a mínim, quedin obertes les possibilitats tant de recurs d’empara directe davant del Tribunal Constitucional com l’exercici de les accions legals es considerin oportuna. “Creiem que hem arribat al punt que la paciència deixa de ser una virtut”, avisen les defenses que retreuen que el jutjat passés fins i tot la possiblitat de presentar una qüestió prejudicial a la justícia europea o al Tribunal Constitucional.
El cas dels Síndics de l’1-O és un cas com un cabàs. Tots cinc – Tània Verge, i el jurista Marc Marçal; Marta Alsina; Josep Pagès i Jordi Matas van ser jutjats i absolts de desobediència i usurpació de funcions. Però després d’un recurs de la fiscalia, la secció vuitena de l’Audiència de Barcelona va ordenar repetir el judici en estimar la nul·litat de la vista. Es va demanar un aclariment de la sentència perquè era confosa pel que fa al recurs que es podien interposar. Un cop aclarit el dubte, va prosseguir el procediment per celebrar un nou judici. Entremig van canviar les defenses, a més, s’hi va afegir un problema d’aforament perquè Pagès és diputat a les Corts, i per tant, li corresponia el Tribunal Suprem, o Tània Verges, com a consellera li pertocava el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Com que el nou judici no s’ha celebrat, la causa es manté encara al Jutjat 11 que és on creuen les defenses que cal aplicar l’amnistia.
Pagès
