El rei espanyol emèrit Joan Carles I torna a estar en el punt de mira per les seves maniobres per esquivar la justícia i evitar ser perseguit per frau fiscal. Un grup de magistrats retirats del Tribunal Suprem, fiscals anticorrupció jubilats, expresidents de l’Audiència Nacional i intel·lectuals han presentat una querella criminal contra Joan Carles I per cinc delictes fiscals contra la Hisenda Pública —comesos en les declaracions de la renda corresponents al període 2014-2018— que consideren que no han prescrit.
Els querellants asseguren que les dues regularitzacions fiscals presentades pel rei emèrit els anys 2020 i 2021 —amb el pagament conjunt de cinc milions d’euros— no compleixen amb els requisits legals, ja que es van dur a terme després que se li hagués notificat que s’havia obert una investigació contra ell. “Perquè una regularització tingui efectes despenalitzadors, s’ha de produir abans de la notificació d’inici d’actuacions per part de l’Agència Tributària”, expliquen en un comunicat. En concret, entre la primera notificació i la regularització van passar set mesos, segons ha explicat el magistrat emèrit del Suprem, José Antonio Martín Pallín.
A més, els delictes denunciats s’haurien comès presumptament després de l’abdicació de Joan Carles I, per la qual cosa ja no gaudiria de la inviolabilitat, el gran argument de la justícia espanyola per arxivar la investigació contra l’emèrit. A principis de març del 2022, la Fiscalia del Tribunal Suprem va anunciar l’arxivament de les tres diligències obertes contra ell, entre altres motius, per falta d’indicis, prescripció del delicte, la inviolabilitat del monarca i les regularitzacions fiscals.
En el comunicat publicat aquest dilluns, els juristes i intel·lectuals critiquen la decisió del ministeri públic i recorden que els òrgans judicials poden determinar, al marge de l’opinió de la Fiscalia, “si la regularització és correcta o no s’ha ajustat a la legalitat”. Els querellants insisteixen que en el sistema processal espanyol “l’opinió del ministeri fiscal no tanca la via per a exigir responsabilitats penals davant els tribunals de justícia mitjançant l’exercici de l’acció popular”.
