El ple del Tribunal Constitucional va endreçar la setmana passada la munió de recursos d’inconstitucionalitat i de qüestions d’inconstitucionalitat contra l’aplicació de la llei d’amnistia pels independentistes catalans. Tot plegat amb incidents de recusació contra els magistrats Juan Carlos Campo, Laura Díez i el mateix president del Tribunal, Cándido Conde-Pumpido. Aquest dilluns s’ha afegit una nova recusació. De fet, esperada i més quan el mateix magistrat, de nou nomenament, no ha volgut apartar-se d’aquestes causes, d’alguna de les quals n’és ponent.
Es tracta del magistrat català José María Macías, fins ara al Consell General del Poder Judicial i un dels lletrats estrella del despatx Quatrecasas. Els encarregats de presentar la recusació han estat el president a l’exili Carles Puigdemont, i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, que recullen un bon grapat d’opinions, articles i expressions del magistrat, de caràcter més que conservador, no només contra l’amnistia sinó, fins i tot, contra l’independentisme. De fet, va ser un dels impulsors de fòrums i conferències per esperonar els recursos jurisdiccionals i constitucionals per aturar la seva aplicació, fins i tot, amb el suport de diferents associacions de funcionaris relacionats amb el dret.
“No serà imparcial”
L’escrit de l’incident de recusació, al que ha tingut accés El Món, parteix del fet que Macías s’ha expressat tantes vegades contra l’amnistia i el procés que es pot “entendre” que hi ha prou dades per “entendre que no serà imparcial”. Així, en el memorial de greuges particular de Macías, l’advocat de l’exili, Gonzalo Boye, recull el qualificatiu de “greu error” que va atribuir a la justícia alemanya pel fet de deixar en llibertat l’expresident quan va ser arrestat el març de 2018. També inclou un article d’opinió titulat “Llarena, Catalunya i el feixisme invers”, on qualificava el jutge instructor del Procés, Pablo Llarena, “d’amic” i titllava de feixistes els representants de l’independentisme. En el mateix sentit, li retreuen un article de 12 de desembre de 2018 on es pregunta “Quin serà el primer mort a Catalunya”.
En el llistat addueixen diverses declaracions del magistrat al programa EsRadio, de Federico Jiménez Losantos, acusant la llei d’amnistia de “mafiosa” i fruit “d’un pacte indigne”, en referència als acords d’investidura entre el PSOE de Pedro Sánchez i els partits independentistes. S’inclou una segona entrevista on també continua carregant contra la llei, però frena perquè admet al locutor que ha de ser “prudent”. En definitiva, l’advocat conclou que “l’interès demostrat pel recusat, que l’ha portat a fer manifestacions que no només acrediten el seu interès en l’assumpte sinó la seva absoluta manca d’imparcialitat, en particular avançant la seva postura davant dels meus mandants, les seves opcions polítiques i fins i tot la Llei d’Amnistia, fa ineludible el seu apartament definitiu de la causa”.
